Alerta llevantada
Accident tren Còrdova
Salvador Illa
Un any Trump
Llei nou funcionari
Dana Aemet CHX
Le Pen presidencials 2027
Informe accident tren Còrdova
Osteomielitis púbica
Exfiscal general García Ortíz
Fotos IA accident trens
Marc Márquez Ducati
Ter Stegen Girona
Albacete Barça
Copa Àfrica

Milers de flors al desert d'Atacama, el sòl més àrid del planeta: per què passa aquest fenomen

El conegut com a "desert florit" és un espectacle natural que només s'activa amb una precisa combinació entre pluja i fred

Redacció

Sorprenents catifes de flors de diversos colors floreixen al desert d'Atacama, a Xile, un fenomen que no passa cada any i que crida l'atenció de turistes, científics i curiosos.

El conegut com a "desert florit" apareix entre la primera setmana de setembre i les primeres setmanes d'octubre gràcies a les pluges d'hivern, que permeten que emergeixin "espècies natives a la primavera", diu Jorge Carabantes, cap de les àrees protegides de la Comissió Forestal Nacional de Xile.

 

Carabantes explica que, en les mateixes condicions, poden aparèixer fins a 200 espècies diferents de flors en la mateixa zona del desert més àrid del món, amb diferents tonalitats: grogues, morades, rosades, blanques i vermelles.

 

 

Floreixen un curt període de temps abans d'anar-se'n "a dormir" i permetre que el desert recuperi l'aspecte que té abans no arriben novament les pluges.

Les imatges corresponen al Parc Nacional de Llanos de Challe, on els visitants passegen entre camps multicolors d'aquestes flors silvestres.

 

El desert florit no és del tot un miracle. És un espectacle natural que només s'activa amb una precisa combinació entre pluja i fred.

Perquè el fenomen es manifesti al nord de Xile, han de caure entre 15 i 30 mil·límetres d'aigua, principalment entre juny i juliol.

Però no n'hi ha prou de remullar la terra, també és clau acumular les hores de fred necessàries per despertar les llavors adormides sota el sòl més sec del món.

 

Per cert, està prohibit trepitjar les flors o arrencar-les, ja que són part de la cadena tròfica del desert d'Atacama. Serveixen d'aliment per a animals com el guanac i altres ocells que s'encarreguen de distribuir les llavors que donen continuïtat al fenomen.