Militars israelians i mercenaris aliats han matat 798 palestins a les cues de la fam a Gaza
Utilitzar la fam com a arma de guerra és, per definició, un crim de guerra. I un crim de guerra que pesava ja des de l'any passat sobre les espatlles del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu.
Al novembre, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre de recerca i captura contra ell. Precisament per crims de guerra i contra la humanitat, relacionats amb el bloqueig a l'entrada d'aliments i medicines a Gaza.
Ajuda deshumanitzada
El bloqueig israelià es va fer total al mes de març. Només amb els primers morts de fam, i per no incomodar més els Estats Units, Netanyahu va autoritzar distribuir racions alimentàries a partir del 26 de maig.
Tal com va reconèixer públicament el mateix Netanyahu: "Els senadors nord-americans no poden estar rebent fotos de fam... perquè no ens donarien suport."
En conseqüència, i amb els Estats Units, va decidir obrir un fil de supervivència per als més de dos milions de persones que viuen a Gaza. Però condicionat a tenir-ne el control total. Sense cap organització humanitària internacional, i molt menys de l'ONU.
Tot estaria en mans d'una obscura Fundació Humanitària de Gaza, creada ad hoc als Estats Units, militaritzada amb mercenaris i amb quatre únics punts de repartiment, un al centre i tres al sud de la Franja, cap on vol desplaçar la major part possible de la població.
Morir de fam o per bala
L'alternativa per als palestins va quedar sentenciada des del primer dia de repartiment o, més ben dit, d'abocament de racions alimentàries.
Dos milions llargs de persones, majoritàriament desnodrides. Quatre punts únics on es prometia menjar. Tanques i mercenaris armats per protegir els centres. L'escena semblava més una estampida de gent humiliada i deshumanitzada que no una acció humanitària.
Estampida contra la qual era fàcil disparar i matar amb l'excusa recurrent i repetida que se sentien amenaçats precisament els que disparaven. Ja les primeres 24 hores es van comptar els primers morts en el que es va començar a conèixer com "les cues de la fam".
Aquest divendres l'ONU ha fet públic que hi han mort 798 palestins, gairebé tots, més de 600, davant els emplaçaments de la Fundació Humanitària de Gaza, i la resta, en altres llocs on la gent de Gaza sospita que pot trobar menjar.
Soldats, mercenaris i gàngsters
Primers en la línia de matar, els soldats israelians. Els testimonis dels palestins a les cues de la fam eren unànimes. Els disparaven des de darrere dels tancs mentre esperaven menjar o ja intentant tornar a casa.
Però no hi va haver una certa indignació internacional fins que el diari sionista liberal israelià Haaretz va publicar el 27 de juny entrevistes amb soldats que asseguraven estar autoritzats i fins i tot haver rebut ordres de disparar contra la gent. L'endemà, el govern israelià ho va qualificar de libel de sang. Fins que al cap d'uns dies va reconèixer que hauria de revisar protocols.
Entremig, un mercenari de la Fundació Humanitària de Gaza sumava els seus companys en la matança. Assegurava a la BBC, igualment de manera anònima, haver vist companys seus disparar igualment, fins i tot amb metralladores, contra els civils desarmats i famolencs.
S'havien sumat també als assassinats un grup de gàngsters palestins, els homes d'Abou Chabab, armats per Israel, suposadament per lluitar contra Hamas, en paraules del mateix Netanyahu, que va confirmar la col·laboració.
Trampa mortal
Vist i confirmat el mètode macabre de matar gent sotmesa a fam en el moment en què se'ls ofereix menjar, s'entén per què l'ONU qualifica la Fundació Humanitària de Gaza de trampa mortal per als palestins.
Encaixa, però, en els plans publicitats pel govern israelià d'acord amb l'administració nord-americana.
L'alto el foc que tant sembla promocionar Donald Trump està encallat malgrat la tercera visita de Netanyahu a la Casa Blanca, aquesta setmana, amb dues entrevistes bilaterals.
Els plans són clars, segons un document publicat en exclusiva per l'agència Reuters i atribuït, precisament, a la Fundació Humanitària de Gaza. Es tracta d'empènyer cap al sud el màxim de població de tot Gaza. Establir-hi camps de concentració de gent. Fins i tot s'hi preveu la deportació "voluntària" a tercers països. I citen Egipte --fronterer-- i Xipre.
