Millorar la qualitat del son disminueix els símptomes del TDAH en adults
El TDAH és un trastorn comú del comportament que afecta un 5% d'infants i un 2,5% de persones adultes i es caracteritza per símptomes d'hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d'atenció. Aquest trastorn ve associat també a altres alteracions psiquiàtriques i a episodis d'insomni.
L'insomni, més freqüent en adults amb TDAH
L'insomni és el trastorn del son més freqüent entre la població i és encara més comú en persones amb TDAH. De fet, si entre tota la població adulta una de cada tres persones té insomni, entre els adults amb TDAH la freqüència dels problemes relacionats amb el son es duplica. Per això, investigadors de Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) han estudiat la relació entre els dos trastorns i han comprovat que la millora en la qualitat del son s'associa amb una menor gravetat dels símptomes del TDAH.
El responsable de la recerca, Christian Fadeuilhe, psiquiatre del Servei de Salut Mental de l'Hospital Vall d'Hebron i investigador del VHIR, explica que ja se sospitava la relació entre insomni i TDAH que ara ha confirmat la recerca.
El 44% dels adults amb TDAH presenten trastorn d'insomni i a més molts tenen altres comorbiditats psiquiàtriques com ara depressió, ansietat o ús de substàncies.
Seguiment a gairebé un centenar de malalts
L'estudi, publicat a Psychiatry Research, ha fet seguiment durant 6 mesos de 92 pacients amb TDAH i insomni i es va estudiar la seva situació en tres moments diferents: inicialment, al cap de 3 mesos i al cap de 6 mesos. Durant aquest temps se'ls va oferir tant recomanacions per millorar el son com tractament farmacològic contra l'insomni. Els consells consistien sobretot a mantenir una rutina d'horaris, no prendre begudes o altres substàncies excitants, dormir en espais relaxats o evitar l'ús de telèfons mòbils i altres pantalles abans d'anar a dormir. En cas que fos necessari, també se'ls prescrivia tractament farmacològic per millorar la qualitat del son, com ara melatonina, benzodiazepines o antidepressius.
El que hem observat és que quan s'implementen mesures d'higiene del son i puntualment algun tractament hipnòtic s'obté una remissió del trastorn de l'insomni en un 72,5% dels casos, i també implica millorar la simptomatologia del TDAH.
Els resultats significaran una millora de l'abordatge del TDAH en adults
El que van veure és que va millorar la salut general dels participants a l'estudi, i molt concretament els símptomes de TDAH i els d'altres trastorns de tipus psiquiàtric.
Va suposar millorar la simptomatologia del TDAH sense haver de canviar o incrementar els tractaments farmacològics contra aquest trastorn i alhora es van reduir també els trastorns psiquiàtrics que presentaven aquests pacients, sobretot d'ansietat i depressió.
Les conclusions de la recerca poden ajudar a lluitar amb més eficàcia contra el TDAH en adults
L'estudi permet aportar nou coneixement per a la pràctica clínica habitual perquè demostra que el tractament de l'insomni, sobretot amb tècniques no farmacològiques, implica una millora del trastorn psiquiàtric primari i de les seves comorbiditats.
Els resultats contribueixen, doncs, a millorar el tractament del TDAH i de l'insomni i a entendre millor les interaccions complexes entre aquests dos trastorns.
Per saber-ne més:
Un estudi de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, l'IDIBELL, i del centre de recerca biomèdica en xarxa CIBERER ha demostrat que fer seguiment de l'ansietat a través d'aplicacions mòbils és molt més efectiu que els mètodes tradicionals.
En lloc d'avaluar l'ansietat en visites periòdiques que obliguen el pacient a fer memòria de com han viscut les últimes setmanes, una aplicació dona una visió més real de la seva situació diària. Joaquim Raduà, cap del grup d'imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat de l'IDIBAPS, explica que el nou mètode a través d'aplicacions és viable i fiable.
Permet mesurar més coses que els mètodes tradicionals. Per exemple podem veure millor l'evolució temporal de l'ansietat. És a dir, ens permet obtenir molta més informació i sense els biaixos de basar-nos en la memòria del pacient.
Els infants més exposats a la contaminació i amb menys contacte amb espais verds tenen fins a un 62% més risc de tenir TDAH
Un estudi d'investigadors canadencs ha recollit dades de 37.000 nens i nenes i ha trobat que hi ha vinculacions ambientals en relació amb la probabilitat de tenir el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat. La recerca ha demostrat que, per contra, els infants que viuen en zones més verdes i menys contaminades tenen un 50% menys de risc de desenvolupar aquest trastorn. L'estudi ha estat liderat per Matilda van den Bosch, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.
Les persones afectades per TDAH i per trastorns del comportament, TDC, comparteixen prop del 80% de variants genètiques associades a conductes agressives i antisocials
Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Ciber de Malalties Mentals. El treball, el més ambiciós fins ara sobre factors genètics compartits entre persones afectades per tots dos trastorns, es basa en l'estudi de prop de 4.000 pacients i 30.000 persones del grup control i representa un nou avenç que contribuirà a ampliar el coneixement sobre les comorbiditats relacionades amb el TDAH.
La Poma et recomana...
Aquesta setmana us recomanem un llibre que ens recorda la importància de les matemàtiques en la nostra vida quotidiana.
"¿Para qué sirven las matemáticas?", del divulgador matemàtic Ian Stewart, defensa que la seva importància és tan alta que el nostre món no podria funcionar sense les matemàtiques. En aquest sentit, el llibre aporta múltiples exemples que ens descobreixen fins a quin punt les matemàtiques determinen la nostra realitat tal com la coneixem. Descobrim, per exemple, que la trigonometria és la que permet mantenir un satèl·lit en òrbita, que les equacions són bàsiques en el disseny dels avions, que l'estadística serveix per dissenyar nous medicaments, o que els números estan al darrere dels trasplantaments de ronyó, de les prediccions del temps o, fins i tot, de l'organització del comerç a domicili.
