Miquel Feliu conviu amb el sarcoma d'Ewing des de l'adolescència: "Fa 6 anys em van dir que m'estava morint"
Després de diagnosticar-li sarcoma d'Ewing el 2019, Miquel Feliu ha convertit la seva història en una eina d'esperança per a moltes persones. A "La tarda de Catalunya Ràdio", amb Francesc Garriga i Christian Garcia, explica com l'actitud pot ajudar en el procés d'assimilar el diagnòstic un càncer.
El que té en Miquel és molt poc freqüent, afecta principalment joves i acostuma a atacar els ossos. En alguns casos, també fa metàstasi als pulmons. I recorda perfectament com li van descriure el sarcoma d'Ewing:
Em van dir que era una forma de càncer rara i potencialment mortal.
El diagnòstic li va capgirar la vida, però també les prioritats. Veure la fragilitat de tot plegat amb només 17 anys el va portar a una pregunta: "He viscut la vida com la vull haver viscut?", recorda.
Des de llavors, diu, "viu diferent". Amb més consciència, més intensitat i més gratitud. Perquè, tal com explica, "fins que no arribem a aquestes situacions no som conscients que la vida s'acaba".
"Soc molt feliç"
A les xarxes socials, on acumula milers de seguidors, sovint hi ha qui li diu que sembla "massa feliç" per algú que conviu amb un càncer greu. Ell respon contundent i amb un somriure: "No només soc feliç, soc molt feliç."
Recorda que, al principi, els seus pares pensaven que "feia el pallasso" per afrontar la situació. "No és conscient del que viu", deien. Però amb el temps, tothom ha entès que és exactament al revés: la seva felicitat és real i treballada.
"Si voleu saber si és veritat, veniu amb mi uns dies; us ho passareu fantàsticament", bromeja entre rialles. També comparteix una de les frases que més l'han marcat:
Tu decideixes si ser l'heroi de la teva vida o la víctima.
Per ell la felicitat no és un regal que arriba, sinó "una cerca activa", explica, i és just això el que intenta transmetre.
Quan l'actitud és l'única eina que queda
Christian Garcia, periodista, coach emocional i col·laborador de "La tarda de Catalunya Ràdio", recorda la seva teoria de la triple A: acceptació, actitud i adaptació envers l'adversitat. I en Miquel n'és un exemple clar:
L'únic que depèn de mi és l'actitud. I vaig pensar: ‘si només és una, intentaré que sigui un 10'.
Aquest enfocament, diu, és el que li ha permès "viure amb pau i alegria" fins i tot el tractament i els moments més durs. La seva mirada, malgrat la duresa d'aquest procés, continua sent optimista: "Jo no he conegut ningú que sigui més feliç que jo."
La vida com un regal
Una de les reflexions més impactants arriba parlant de la mort. "A vegades tenim por de morir-nos, però en realitat hauríem de tenir por de no viure", respon contundent. I afegeix: "És molt fàcil fixar-se en què ens falta, però amb tota la resta ja pots ser feliç."
En Miquel explica que ha vist morir gent que no s'ho esperaven mentre molts pensaven que ell seria el primer. I això encara li fa més evident que viure no és una garantia sinó un regal.
Un estudi finançat per La Marató de 3Cat ha suposat un pas gegant en la recerca: s'ha identificat la cèl·lula d'origen del sarcoma d'Ewing. Ha estat una descoberta clau per entendre com es desenvolupa aquest càncer i avançar en noves dianes terapèutiques.
