Moderar continguts a la xarxa: el testimoni d'una finestra a l'horror
Ha volgut que li canviéssim el nom i que la seva veu passés per un filtre per no ser reconeguda. La Maite té por. En una entrevista a "Solidaris" ens explica que durant sis anys ha estat moderadora de continguts en una empresa subcontractada per Meta, el gegant tecnològic propietari de Facebook i Instagram. El 2017, mentre treballava en un call center, una amiga seva li va fer arribar un anunci que li podia interessar:
El que s'oferia era un lloc de community manager i l'únic requisit que demanaven era saber anglès.
La Maite va enviar el currículum, la van trucar i, de seguida, van començar les entrevistes en un edifici del Districte 22@ de Barcelona. Unes entrevistes grupals, amb gent de totes les edats i nacionalitats, sobretot sud-americans. Un cop allà, els van explicar que treballarien en un projecte llarg i molt important però que, de moment, no els en podien donar més detalls.
Ens van explicar que tindríem un bon sou i contracte indefinit, però, sobre la feina que faríem, tot estava envoltat d'incògnita.
Els procediments no van cridar l'atenció de la Maite fins que a l'última fase del procés de selecció els van citar individualment en un despatx:
I em van preguntar: Estàs preparada per veure contingut fort?' I, d'entrada, no ho vaig entendre.
El perfil de la Maite va encaixar en el que buscava l'empresa i va aconseguir la feina. Començava aleshores un entrenament de tres setmanes on, finalment, va saber que treballaria per a Facebook:
Teníem prohibit dir el nom del client. Encara avui no es pot pronunciar per decisió expressa de la companyia nord-americana.
Durant l'entrenament, els exemples que els va facilitar l'empresa eren lleus. Però quan va haver de moderar continguts reals la situació va canviar:
Quan entres en les dinàmiques del dia a dia, te n'adones que una decapitació és el més lleu que veuràs.
L'impacte en la salut mental
La moderació de continguts és, en paraules de la Maite, un sotrac emocional. Durant vuit hores, explica, les emocions fluctuen d'un extrem a l'altre. Diu que passes, en poc temps, de les imatges d'un assassinat a un mem, o del vídeo d'una noia en biquini a les escenes més terribles:
De vegades veus el vídeo d'una persona aixafada. Una cosa es veure un cos aixafat una vegada, i una altra cosa és veure-ho trenta o quaranta vegades al dia.
La Maite va començar a patir atacs de pànic que, al principi, no veia tan greus. També depressió i ansietat. Però la situació va empitjorar quan, gràcies a la seva eficàcia a la feina, l'empresa la va passar, sense avisar-la, a un altre nivell de moderació, el "high priority". I aleshores va tenir més responsabilitat respecte al contingut:
Vaig començar a rebre molts vídeos de suïcidis en directe. I van arribar malsons entre violents i tragicòmics amb molta sang, els talls, les autolesions. Eren malsons que es repetien.
Davant d'aquesta situació, va demanar un canvi i els seus superiors li van dir que era una exagerada i se'n van riure. Va seguir en aquest grup i les conseqüències per a la seva salut mental van ser terribles:
El més greu va ser quan vaig parlar amb una psicòloga de l'empresa i li vaig arribar a dir que em volia llençar per la finestra de l'oficina perquè tothom sabés què passava a l'interior d'aquell edifici.
La Maite ha demandat l'empresa i fa aquesta reclamació:
Sabent l'impacte que aquests continguts tenen en els treballadors, no han pres mesures per a protegir-nos. Que parin de fer emmalaltir la gent.
Molts dels seus companys tenen problemes de salut mental, d'addiccions i intents de suïcidi. La Maite ha volgut explicar la seva experiència per sensibilitzar i ajudar altres persones en la seva situació. Ara està seguint un tractament experimental per intentar combatre l'estrès posttraumàtic.
