Moment surrealista a "El foraster": Quim Masferrer topa amb una "baralla d'amigues" inesperada
Quan Quim Masferrer arriba a Castellví de la Marca (Alt Penedès), es fa la idea que trobarà un poble tranquil, d'aquells on la vida avança al ritme que li convé. I sí, aquesta calma hi és. Però el que ningú --ni ell, ni els veïns, ni tampoc els espectadors-- podia imaginar és que una carnisseria acabaria convertint-se en el centre neuràlgic d'un dels moments més deliciosament caòtics i humans de tota la temporada.
Un d'aquells instants que cap càmera pot preveure, però que expliquen millor que res què és realment "El foraster".
Una carnisseria on no només es ven carn: també s'hi ven alegria
La visita a la carnisseria de la Múnia comença aparentment de manera quotidiana: un taulell, un parell de veïnes, una conversa innocent. Però això dura aproximadament dos segons.
Perquè allà dins hi regna la Montse, una carnissera amb un talent innat per convertir qualsevol comentari en una petita peça de comèdia costumista.
És d'aquella mena de persones que si t'agafen de mal humor, t'arreglen el dia, perquè no et deixen marxar sense una rialla.
La Montse ho diu tot tal com ho pensa, tal com li surt. Sense filtres, sense ganes de dissimular i sense cap mena d'intenció de rebaixar el volum d'una rialla que segurament es pot sentir des de la plaça.
"Aquesta mala pècora no té ni fogots!"
Però si hi ha algú capaç d'"activar" la Montse en qüestió de segons és la Nuri, amiga de tota la vida i destinatària oficial de totes les seves punyetes. Només cal que entri per la porta i, de cop, la carnisseria s'omple de rialles que reboten contra els taulells, bromes que surten disparades i un ambient que sembla més un escenari de comèdia que un lloc on es ven carn.
La Montse la rep amb aquella barreja d'afecte i broma que només es permet entre dues persones que han crescut plegades:
Aquesta mala pècora no té ni fogots!
Ella ho diu rient i la Nuri ho encaixa amb la mateixa naturalitat amb què ho ha sentit tota la vida. I mentre això passa, en Tutu --el marit-- s'amaga discretament darrere la nevera, com si fos el millor amagatall del món.
Tot plegat crea una escena espontània, d'aquelles que només poden passar en un poble i només poden passar entre amigues que es coneixen massa bé.
El tractor del Tritxo: la banda sonora inesperada del Penedès
A Castellví de la Marca passen més coses. Per exemple: sortir de festa en tractor. El Tritxo, veí i viticultor, fa pujar en Quim a dalt del seu "descapotable rural": vehicle, sala de concerts i confessionari, tot en un. I a tot drap: "Serà perquè t'estimo", de Buhos.
Vinyes a banda i banda i una veritat dita amb tota la calma del món: "Totes aquestes vinyes que veus, Quim, totes són meves."
I encara li queda una perla més, potser la més penedesenca de totes:
Si tornes de marxa de matinada, els Mossos es pensen que vas a treballar.
Una d'aquelles escenes que expliquen un poble més bé que qualsevol presentació.
Al final, això és el que deixa la visita d'"El foraster" a Castellví de la Marca: un poble que no necessita verema per explicar-se, perquè ja ho fa a través de la seva gent. Entre rialles a la carnisseria, tractors convertits en pista de ball i converses que només poden passar en un carrer assolat pel sol, queda clar que la vida aquí no va de grans gestos, sinó de moments petits que ho són tot.
I és just això el que fa que, quan el Quim marxa, tinguis la sensació d'haver estat una estona al poble i d'haver-hi encaixat perfectament.
