Mor als 63 anys l'exalcalde de Sabadell Antoni Farrés
L'exalcalde de Sabadell, Antoni Farrés, ha mort als 63 anys després d'una llarga malaltia. Va ser el primer alcalde de Sabadell de la democràcia i va ocupar aquest càrrec durant 20 anys, encapçalant les llistes del PSUC i d'Iniciativa. També va ser diputat al Parlament durant 4 anys. La capella ardent s'ha instal·lat aquest migdia al saló de plens del consistori i l'Ajuntament ha declarat tres dies de dol.
2 min
Antoni Farrés va ser alcalde de Sabadell durant 20 anys, des de les primeres eleccions municipals de la democràcia al 1979. Cinc mandats consecutius amb majoria absoluta del 79 al 99. Primer com a militant del PSUC i després d'Iniciativa per Catalunya. Dos anys abans d'acabar l'últim mandat ja va anunciar que no repetiria com a candidat, davant la sorpresa de tothom. El seu lideratge municipal a Sabadell va ser un dels exios del que es va anomenar "cinturó roig" de Barcelona, encapçalat per municipis governats pel PSUC.
Durant l'etapa d'alcalde també va ser president del Consell Comarcal, diputat al Parlament durant la quarta legislatura, vicepresident de la Federació de Municipis i membre del Consell Social de la Universitat Autònoma.
Farrés va saber construir una personalitat política carismàtica a nivell local gràcies a la capacitat d'entesa amb diferents sectors. Tot i la seva adcripció comunista va saber confraternitzar amb altres sectors polítics i especialment econòmics, com el Banc de Sabadell o el sector tèxtil.
Un dels moments més durs del seu mandat va ser l'atemptat d'ETA l'any 1990 contra un furgó de la policia que va provocar sis morts prop de l'estadi de la Nova Creu Alta.
Farrés es va erigir en un crític de Rafael Ribó en la Inciativa per Catalunya de finals dels 90,. De fet, es va donar de baixa de la formació al 1999. Va plegar d'alcalde després de 20 anys definint-se com a desubicat políticament. Un dels seus objectius era l'agrupacicó dels partits d'esquerra al voltant de la figura de Pasqual Maragall per desbancar Jordi Pujol.
L'any 2000 va ser assessor d'administració local de l'aleshores conseller de Governació, Josep Antoni Duran Lleida, i, el 2004, responsable de l'àmbit municipal del Fòrum de les Cultures de Barcelona. En els últims anys ha exercit com a consultor en temes municipals i de noves tecnologies. L'any 96 va superar una angina de pit, però, ara, un càncer de pulmó l'ha vençut.
Durant l'etapa d'alcalde també va ser president del Consell Comarcal, diputat al Parlament durant la quarta legislatura, vicepresident de la Federació de Municipis i membre del Consell Social de la Universitat Autònoma.
Farrés va saber construir una personalitat política carismàtica a nivell local gràcies a la capacitat d'entesa amb diferents sectors. Tot i la seva adcripció comunista va saber confraternitzar amb altres sectors polítics i especialment econòmics, com el Banc de Sabadell o el sector tèxtil.
Un dels moments més durs del seu mandat va ser l'atemptat d'ETA l'any 1990 contra un furgó de la policia que va provocar sis morts prop de l'estadi de la Nova Creu Alta.
Farrés es va erigir en un crític de Rafael Ribó en la Inciativa per Catalunya de finals dels 90,. De fet, es va donar de baixa de la formació al 1999. Va plegar d'alcalde després de 20 anys definint-se com a desubicat políticament. Un dels seus objectius era l'agrupacicó dels partits d'esquerra al voltant de la figura de Pasqual Maragall per desbancar Jordi Pujol.
L'any 2000 va ser assessor d'administració local de l'aleshores conseller de Governació, Josep Antoni Duran Lleida, i, el 2004, responsable de l'àmbit municipal del Fòrum de les Cultures de Barcelona. En els últims anys ha exercit com a consultor en temes municipals i de noves tecnologies. L'any 96 va superar una angina de pit, però, ara, un càncer de pulmó l'ha vençut.
