Mor als 85 anys Manuel Jiménez de Parga, exministre de Treball i expresident del TC
L'expresident del Tribunal Constitucional Manuel Jiménez de Parga ha mort a Madrid als 85 anys. Jiménez de Parga, que també havia estat ministre en els governs d'UCD, va ser objecte de dures crítiques per les polèmiques declaracions sobre Catalunya en què va afirmar que era un error parlar de l'existència de les nacionalitats històriques.
Jiménez de Parga va néixer a l'abril de 1929 a Granada i des dels anys 50 va estar vinculat a Catalunya. Va arribar com a catedràtic de Dret a la Universitat de Barcelona i vint anys més tard en va ser el rector.
El 1977 se'n va anar a Madrid com a diputat de la UCD a les Corts Constituents. Després, Adolfo Suárez el va nomenar ministre de Treball en el primer govern de la Legislatura Constituent, i va exercir el càrrec fins a la remodelació del govern, el 1978. Però va ser el do de la paraula i una certa obsessió amb Catalunya el que li va donar, anys més tard, la projecció mediàtica.
De Parga també va ser nomenat ambaixador davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) el 1978 i president de la Conferència Interamericana de Treball. El 1985 va ser nomenat membre del Consell d'Estat. L'any 1995 va passar a formar part del Tribunal Constitucional com a vocal i entre el novembre del 2001 i el juny del 2004 el va presidir.
"Quan els andalusos teníem, i Granada tenia, diverses dotzenes de sortidors d'aigua de colors diferents i d'olors diverses, en algunes zones d'aquesta anomenada comunitat històrica ni tan sols sabien el que era rentar-se els caps de setmana". Aquesta és probablement una de les frases més famoses "i polèmiques" de Manuel Jiménez de Parga, llavors president del Tribunal Constitucional. S'havia remuntat a l'any mil per reivindicar la història d'Andalusia. Però l'al·lusió a la higiene dels catalans va aixecar polseguera. Al cap dels anys de Parga, es justificava així: "No vaig esmentar mai Catalunya, només es van queixar ells."
A De Parga li agradava definir-se com a liberal. Però en el seu pas pel Tribunal Constitucional, quatre anys com a president, se'l va situar en el sector conservador. No era partidari de reformar la Constitució, a la qual donava un paper cohesionador dels diferents pobles d'Espanya: "Ara no l'hem de canviar. Adaptació a la societat sí, reforma no". Quan hi va arribar el nou Estatut, De Parga ja no era al Constitucional, però ho tenia clar: el text aprovat en referèndum no tenia cabuda a la Carta Magna.
