Mor Bob Weir, fundador i guitarrista rítmic de l'eclèctica banda Grateful Dead, als 78 anys
Bob Weir, guitarrista i fundador de la llegendària banda de rock psicodèlic californiana Grateful Dead, ha mort als 78 anys, segons ha anunciat la seva família aquest dissabte.
Li van diagnosticar càncer al juliol i "va sucumbir a problemes pulmonars subjacents", segons el comunicat publicat al compte verificat de Weir a Instagram, sense esmentar quan i on ha mort.
"Va morir en pau, envoltat dels seus éssers estimats, després de lluitar valentament contra el càncer, com només Bobby sabia fer."
Poques setmanes abans de començar el tractament contra el càncer l'estiu passat, Weir havia tornat al seu "escenari natal" al Golden Gate Park de San Francisco. I a l'agost va repetir escenari, amb tres nits consecutives de concert per celebrar els seus 60 anys de carrera, i que han resultat ser les seves últimes actuacions públiques en directe.
Dissabte a la nit a Nova York, l'Empire State Building es va il·luminar amb línies multicolors, associades al moviment hippie, en homenatge al músic.
"Durant més de 60 anys, Bobby va recórrer les carreteres. Guitarrista, cantant, narrador d'històries i membre fundador dels Grateful Dead, Bobby sempre serà una figura icònica, el talent artístic únic de la qual va revolucionar la música americana", ha dit la família del músic, que també va gravar diversos àlbums en solitari durant la seva llarga carrera.
Nascut el 16 d'octubre del 1947, Robert Hall Parber va ser adoptat per la família Weir, de qui va agafar el cognom, i el van criar a Atherton, Califòrnia.
Els Grateful Dead: icones de la contracultura
La banda Grateful Dead es va fundar a mitjans dels anys seixanta, durant l'explosió cultural de la ciutat californiana. Els integrants eren Bob Weir amb Jerry Garcia, Bill Kreutzmann, Ron McKernan i Phil Lesh.
Eren coneguts per la seva música, que incorporava elements de blues, country, bluegrass i jazz. Però, més que els seus èxits, com "Truckin'" o "Casey Jones", van ser els seus concerts constantment originals els que van consolidar la seva reputació. I, a més, potser el més important va ser la seva comunitat de fans, els "deadheads", caravanes de fans que els seguien de concert en concert arreu dels Estats Units, com el fundador d'Apple, Steve Jobs, i l'exvicepresident dels Estats Units, Al Gore.
La banda va sobreviure durant tres dècades, del 1965 al 1995, i va ser una de les icones de la contracultura americana dels anys seixanta, fins, a aparèixer al "mainstream" de l'MTV, amb un èxit sense precedents amb "Touch of Grey" el 1987, el seu únic senzill situat al top 10 de les llistes dels Estats Units.
A diferència de moltes bandes que van caure amb la desaparició del moviment hippie, els Grateful Dead van saber continuar el seu camí.
El "nen" i el "guapo" de la banda
Weir era el més jove de la banda original. Quan van debutar encara anava a l'Institut, pel que de vegades li deien el "nen". Tenia 16 anys quan va conèixer Jerry Garcia, amb qui va formar els Warlocks, que aviat es van transformar en els Grateful Dead.
Weir no destacava a l'escola, en part a causa de la seva dislèxia no diagnosticada. Era atlètic i li agradava el futbol americà, així que a més era ben plantat. "Aconseguia semblar el tipus de jove encantador que una mare estaria encantada que la seva filla portés a casa", diu el crític britànic Alexis Petridis a The Guardian.
"La foto de Jerry Garcia es va utilitzar en una de les emissions de campanya de Richard Nixon, un símbol de tot el que anava malament en la joventut nord-americana. El teclista Ron Pigpen McKernan, de bon caràcter; tanmateix, semblava un home que t'estrangularia amb les mans nues tan bon punt et mirés", diu Petridis.
"Com l'únic noi guapo dels Dead, Weir sempre va ser considerat el símbol sexual de la banda", va dir Joel Selvin del San Francisco Chronicle el 2004, i "tampoc li importava".
De fet, Garcia i Lesh eren 5 i 7 anys més grans i tenien amb Weir una relació de germà petit. Fins i tot van haver de prometre a la seva mare que "Bob aniria a l'escola cada dia i que arribaria a casa bé després dels concerts" perquè li permetés quedar-se a la banda, recorda Lesh a la seva autobiografia del 2005.
La vam convèncer que realment vetllaríem perquè anés a l'escola cada dia. A San Francisco. A les 8.00 del matí.
Finalment, Weir es va mudar a la casa comunitària Dead House, al número 710 d'Ashbury Street, a San Francisco.
Les improvisacions de Weir
El diari britànic The Independent va qualificar Weir com "possiblement el millor guitarrista rítmic del rock, tot i que més excèntric".
El primer àlbum del grup, "The Grateful Dead", es va publicar el març del 1967.
Malgrat que el 1968 els seus companys Garcia i Lesh van expulsar Weir del grup perquè "la seva manera de tocar no era prou bona", la decisió no va durar gaire. Si algun talent musical destaca entre les aportacions de Weir al grup, eren les seves improvisacions. De fet, se li atribueix haver portat la improvisació experimental a la música rock.
Com a guitarrista rítmic de la banda, Weir sovint tocava petits farciments, riffs i figures en lloc d'acords rectes, amb diverses influències musicals que van ajudar a ampliar l'atractiu de la banda.
Quan es van publicar els dos famosos àlbums del 1970, "Workingman's Dead" i "American Beauty", Weir es va revelar com un element clau.
Va ser Weir qui va cantar l'himne bugui característic de la banda, "Truckin", i qui va escriure cançons clau com "Sugar Magnolia", "Playing in the Band" i "Jack Straw".
Weir era un compositor eclèctic, va escriure moltes de les seves cançons més conegudes amb el seu antic amic de l'escola, John Perry Barlow, que va morir el 2018.
El 1972 va fer un àlbum en solitari, "Ace", que va ser de facto un àlbum de Grateful Dead, ja que incloïa Garcia i els altres, en cançons de Weir, com ara "Cassidy", "Black-Throated Wind", "Mexicali Blues" i "Looks Like Rain".
El grup va decidir dissoldre's després de la mort el 1995, del seu cantant de tota la vida Jerry Garcia, als 53 anys, un drogoaddicte empedreït que es va guanyar el sobrenom de Captain Trip.
Weir va iniciar una interessant carrera en solitari, tot i que una mica irregular, en gran part amb la seva banda, RatDog.
Els Grateful Dead, però, es van reunir en diverses ocasions per fer concerts els anys següents. Poques setmanes abans d'una gira de comiat el 2015, alguns membres de la banda, inclòs Bob Weir, van anunciar el seu retorn amb el nom de "Dead and Company", com a principal custodi del seu llegat.
El 2009 va actuar amb Mickey Hart, un dels bateries de Grateful Dead, al ball d'inauguració del mandat del Barack Obama.
El 2014, el documental dedicat a Weir, "The Other One: The Long, Strange Trip of Bob Weir", defensa l'"altre" guitarrista dels Dead com a força musical.
El 2017, Weir va ser nomenat ambaixador de bona voluntat del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament per donar suport a la tasca de l'agència per acabar amb la pobresa i lluitar contra el canvi climàtic.
Weir es va casar amb Natascha Muenter el 1999. Van tenir dues filles. "Mirant enrere", va dir Weir una vegada, "suposo que he viscut una vida inusual".
Bill Kreutzmann, de 79 anys, és ara l'únic fundador supervivent dels Grateful Dead. El baixista Phil Lesh va morir el 2024, als 84 anys, i Ron McKernan, que patia problemes de salut i addicció a l'alcohol, va morir el 1973, als 27 anys.
