Mor el cineasta Jean-Luc Godard, pare de la Nouvelle Vague

El director de cinema, guionista i crític francès Jean-Luc Godard ha mort aquest dimarts, als 91 anys. Godard ha recorregut al suïcidi assistit, una pràctica legal a Suïssa.

Pare de la Nouvelle Vague, el moviment sorgit a finals dels anys 1950 a França que volia trencar amb les convencions i estructures del cinema de masses, va tenir una carrera especialment prolífica als anys seixanta, amb pel·lícules com "À bout de souffle", traduïda com "Al final de l'escapada", "El menyspreu", "Banda a part" o "Pierrot el boig".

La seva obra, compromesa i trencadora, no omplia les sales de cinema, i algunes eren "autèntics fracassos financers", com el mateix director reconeixia, però sí que va revolucionar els estàndards d'una època.

Nascut a París durant la Segona Guerra Mundial, fill d'una família de la burgesia francosuïssa, va estudiar Etnologia i va ser crític de la revista Cahier de Cinema, abans de llançar-se a la direcció cinematogràfica, on mai va deixar de reinventar-se.

Una particular visió d'esquerres

Godard va ser un autor compromès amb una certa idea política d'esquerres, que va mostrar en pel·lícules com "Le Chinoise" o "Week-end", on es reflecteix la seva particular visió de la lluita del proletariat.

També a "Film socialisme", una de les seves últimes pel·lícules, un "collage" de sons, imatges i paraules que tant podia provocar desconcert com fascinació o rebuig i que va voler estrenar a la vegada al Festival de Canes i a internet.

Pel camí queden obres amb grans estrelles protagonistes, com Jane Fonda i Yves Montand a "Tot va bé" (1972); tan polèmiques com "Jo et saludo, Maria", als anys vuitanta; o experimentals, com "Éloge de l'amour" (2001).

Godard va rebre un Oscar Honorífic per la seva carrera a Hollywood i una Palma d'Or Especial a Canes, guardons que no va recollir personalment.