Mor el filòsof alemany Jürgen Habermas als 96 anys
El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels principals representants de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, ha mort aquest dissabte als 96 anys, a la ciutat de Starnberg, a Alemanya, segons ha informat la seva editorial.
Habermas estat un dels referents del pensament del darrer segle. Nascut el 1929 a Düsseldorf, va estudiar a diverses universitats durant la dècada del 1950 i es va doctorar el 1961 amb l'obra "La transformació estructural de l'esfera pública" on exposava aquest concepte d'espai comú on es formen les opinions que prevalen en una societat.
A partir d'aquí va entrar en contacte amb l'Institut d'Investigació Social, on va va ser assistent de Theodor W. Adorno, un dels líders de l'Escola de Frankfurt, on va desenvolupar la seva línia de pensament, clarament marcada pel marxisme i el psicoanàlisi.
Conèixer el passat per entendre el present
El 1964 va assumir la Càtedra de Filosofia i Sociologia de Max Horkheimer a la Universitat de Frankfurt, i del 1971 al 1983 va dirigir l'Institut Max Planck.
El 1983 publica una de les seves obres més significatives, "Teoria de l'acció comunicativa", on teoritza sobre la importància d'una comunicació lliure i oberta entre els ciutadans per gaudir d'una societat autènticament democràtica. Se'l considera el pare del concepte de "raó comunicativa", que posa de relleu la importància de les relacions humanes i de conèixer el passat per entendre el present
També era un ferm defensor que la filosofia havia d'anar lligada a la realitat i al dia a dia. Per això en els darrers anys va analitzar i pronunciar-se críticament sobre diferents conflictes que sacsegen el món, des de la guerra de Kosovo fins als xocs entre religions.
Obra i reconeixements
Va ser catedràtic de Filosofia de l'Escola de Frankfurt fins a la seva jubilació el 1994 i va escriure multitud d'assajos i articles. Entre els títols més coneguts hi ha "Història i crítica de l'opinió pública", "Teoria i praxis", "Coneixement i interès" o "Discurs filosòfic de la modernitat".
Va ser professor a diverses universitats i durant l'últim quart del segle XX va rebre diversos reconeixements i va ser nomenat doctor Honoris Causa per la Northwestern University (1991) i per les universitats de Tel Aviv (1994), Bolonya (1996), la Sorbona (1997), Cambridge (1999) i Harvard (2001).
El 1995 va rebre el premi Karl Jaspers a millor treball en l'àmbit de la filosofia de la psiquiatria i el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany el 2001 -- un dels guardons de més prestigi en l'àmbit cultural a Alemanya--.
L'any 2003 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials pel seu compromís amb la investigació i la reflexió crítica sobre les teories de la societat moderna i els problemes de l'home actual. Per la seva contribució a la comprensió de les societat postindustrial i de les implicacions ideològiques de la ciència, la comunicació i l'opinió pública.
Amb la seva mort s'apaga una de les veus més influents de la segona meitat del segle XX, un ferm defensor de l'acció comunicativa, l'ètica del discurs i la política basada en la deliberació.
