Mor el Kepler, el telescopi que va descobrir planetes habitables en altres sistemes solars

El telescopi espacial Kepler es va quedar dimarts sense combustible. Després de nou anys i mig de feina i del descobriment de milers de planetes fora del nostre sistema solar, el Kepler ha acabat la seva vida útil.

El Kepler va ser posat en òrbita per la NASA el 6 de març del 2009. Duia combustible per treballar durant sis anys, però finalment la seva missió, com ha passat amb moltes altres, s'ha pogut allargar. La missió s'ha donat per acabada amb el telescopi a uns 160 quilòmetres de la Terra, en una òrbita que es considera prou segura per evitar incidents.

En honor de Johannes Kepler

El telescopi va rebre el seu nom en honor de l'alemany Johannes Kepler (1571-1630), un dels astrònoms més importants de la història. Va ser ajudant de l'astrònom danès Tycho Brahe. La seva carrera es va iniciar quan les observacions es feien a ull nu, però va ser a temps de contribuir a millorar el telescopi, aparegut a començaments del segle XVII. Va donar fonaments físics i matemàtics a l'astronomia.

Les taules rodolfines, que va elaborar sobre les posicions dels estels -i que duien aquest nom en honor de l'emperador Rodolf II- es van utilitzar durant més d'un segle. I van ser imprescindibles per als astròlegs, en una època en què els horòscops tenien plena vigència i els reis se'n refiaven -Kepler mateix en va elaborar-. Va escriure una obra de ciència-ficció, "Somnium", que narra un viatge a la Lluna. Però el seu llegat més important són les tres lleis que porten el seu nom i que expliquen les trajectòries dels planetes.

Més de dues mil "terres"

El telescopi espacial no ha desmerescut gens el nom que porta. Llançat amb tecnologia punta per mesurar la brillantor dels estels, també duia una càmera preparada per a observacions de l'espai exterior. La seva feia inicial va ser mesurar contínuament la posició de 150.000 estels. Però aviat va superar les expectatives. En total, ha observat més de mig milió d'estels i ha descobert 2.662 planetes fora del nostre sistema solar, molts dels quals amb possibilitats d'acollir vida.

El Kepler ha superat totes les previsions i ha obert un camí per intentar trobar vida fora del nostre planeta, com destaca Thomas Zurbuchen, administrador associat de missions científiques de la NASA:

"Ha encès l'espurna d'un camp de recerca totalment nou i consistent, que ha 'assaltat' la comunitat científica. Els seus descobriments han aportat llum nova sobre el nostre lloc a l'univers i han il·luminat els seductors misteris i possibilitats que hi ha entre els estels."

El telescopi no només ha demostrat que hi deu haver milions de planetes al voltant d'altres estels, sinó que ha estat el primer a donar-ne a conèixer alguns que podrien acollir vida. El criteri és que es trobin a una distància del seu estel que permeti la presència d'aigua líquida a la superfície, condició imprescindible per a la vida.

Amb les dades de Kepler s'ha calculat que entre el 20 i el 50% dels estels visibles tenen planetes que complirien aquestes condicions. La majoria tindrien unes dimensions entre les de la Terra i Neptú, que és quatre vegades més gran que el nostre planeta.

Un dels seus últims descobriments va ser un sistema solar amb vuit planetes, amb estructura molt semblant a la del nostre, al voltant de l'estel Kepler 90.

La vida del telescopi va estar a punt de quedar truncada el 2013, per unes falles mecàniques. Però els tècnics de la NASA van redreçar la situació. El resultat final va ser superior al que s'havia previst d'entrada i per això es va posar en marxa el que es va anomenar missió K2. A part dels planetes descoberts, les dades que ha enviat han permès comprendre més bé les propietats dels estels i alimentar altres àrees de l'astronomia. Així, ha contribuït a la història de la Via Làctia i a conèixer els primers estadis de les supernoves, estels que esclaten en les últimes etapes de la seva vida.

Una nova visió del firmament

El Kepler ja té successor. Es tracta del Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS), posat en òrbita a l'abril. És una mena de topògraf còsmic, que examinarà uns 200.000 estels, els més brillants i més propers a la Terra, per descobrir si tenen planetes al seu voltant.

Quan, fa 35 anys, es va començar a preparar la missió Kepler, no es coneixia cap planeta fora del sistema solar, com explica William Borucki, principal investigador del projecte i avui jubilat de la seva feina a la NASA:

"Ara que sabem que hi ha planetes a tot arreu, Kepler ens ha situat en una nova trajectòria plena de perspectives per a les generacions futures que exploraran la nostra galàxia."

Johannes Kepler va obrir una nora era de l'astronomia. El telescopi que porta el seu nom ens ha fet descobrir milers de sistemes planetaris. I ens ha demostrat que hi ha moltes coses per esbrinar, al nostre univers més proper.