Mor Winnie Mandela, la cara més radical de la lluita contra l'apartheid

Winnie Madikizela-Mandela, la segona dona de Nelson Mandela, ha mort aquest dilluns als 81 anys. Ho ha confirmat el seu assistent personal, Zodwa Zwane, al diari sud-africà "Times".

Winnie Madikizela-Mandela, coneguda popularment a Sud-àfrica com "la mare de la nació", era la segona esposa del líder antiapartheid quan van empresonar-lo a Robben Island, on passaria 18 anys. Activista contra el règim de l'apartheid, Winnie i Nelson Mandela es van conèixer el 1957 i van casar-se l'any següent.

 

El 1992, dos anys després de l'alliberament de "Madiba", Winnie i Nelson Mandela es van separar.

En els darrers anys, Madikizela-Mandela va fer poques aparicions públiques tot i que seguia sent una figura de referència dins del Congrés Nacional Africà (CNA), la formació que ha governat a Sud-àfrica des del final de l'apartheid.

La reconeguda activista antiapartheid va patir una infecció als ronyons que va obligar a hospitalitzar-la el mes de gener. Des d'aleshores, Winnie Mandela havia estat entrant i sortint de l'hospital.

 

La mare de la nació

Winnie Mandela va ser l'icona de la lluita contra l'apartheid durant els anys de presó de Nelson Mandela entre el 1962 i el 1990. Durant aquests anys va ser obligada a viure lluny de la presó de Robben Island on estava reclòs el seu marit, al que només permetien visitar dos cops l'any.

Winnie radicalitza la lluita contra el règim a mesura que passen els anys. La seva reputació empitjora amb el discurs que el 13 d'abril del 1985 va fer a la ciutat de Munsieville en el qual justificava la la "tortura del pneumàtic" contra els "traïdors".

"Amb les nostres capses de llumins i els nostres pneumàtics encesos, alliberarem aquest país."

 

La cara radical de l'ANC

El 1989, el seu guardespatlles i antic amant, la va acusar d'haver-li ordenat matar un jove activista de 14 anys de l'ANC, Stompie Seipei Moketsi, a qui Winnie acusava d'espia del govern blanc.

 

 

Malgrat tot Nelson Mandela, ja fora de la presó, li va donar suport quan el 1991 va ser condemnada pel segrest i còmplice de l'homicidi de l'activista Moketsi. La sentència de 6 anys de presó va quedar reduïda a una multa. Amb tot, Nelson i Winnie es van divorciar, un any després.

Durant el periode de transició cap a la democràcia multiracial a Sudàfrica, el discurs de Winnie era molt menys conciliador que el del seu marit. Del 1993 al 1997, presidí la lliga de les dones de l'ANC.

El 1994, després de les primeres eleccions democràtiques al país, Madikizela-Mandela va ser nomenada viceministra d'Art i Cultura en el govern del seu exmarit, càrrec del qual va dimitir onze mesos més tard acusada de corrupció.

El desembre de 1997, renuncià a la seva candidatura a la vicepresidència de l'ANC després de noves revelacions sobre la seva implicació en l'homicidi del jove activista davant la Comissió de la veritat i la reconciliació de l'arquebisbe Desmond Tutu.

Winnie Mandela però, continuava sent molt popular en les bases més radicals de l'ANC.

 

 

El 2003, va ser trobada culpable de 43 acusacions de fraus i 25 acusacions de robatoris, i condemnada a 4 anys de presó, juntament amb el seu germà.

Winnie va criticar la política feta pel seu ex-marit com a president. Li va retreure que compartís el premi Nobel de la Pau amb Frederik de Klerk. I després de ser president, que es convertís en "una fundació privada" i en "una figura d'elit per salvar les aparences".