Municipis gironins acusaran de tortura els responsables de les càrregues de l'1-O

Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva acusaran de tortura els responsables policials i polítics que van autoritzar les càrregues de l'1 d'octubre en els col·legis electorals. També se'ls denunciarà per lesions i delictes contra els drets individuals, per haver impedit expressar-se lliurement a les urnes. Ho explica l'advocat Albert Carreras:

"Fem especial èmfasi a considerar tortura l'especial voluntat de càstig a la població. Ens van castigar per voler votar."

Els tres ajuntaments presentaran una querella conjunta al jutjat entre aquest divendres i dilluns. Inclourà les denúncies que 130 veïns dels municipis han presentat, els últims dies, al Col·legi d'Advocats de Girona.

El Col·lectiu d'Advocats Voluntaris pel Dret a la Defensa han recollit fins ara 130 denúncies i material –informes mèdics, fotografies i vídeos–. La denúncia s'adreçarà als agents que van actuar el dia del referèndum i també als comandaments i polítics que van ordenar les càrregues.

♦ Mapa de la memòria audiovisual de l'1-O

Els tres municipis consideren que el Gironès va ser una comarca "especialment castigada" per les forces de seguretat, segons ha remarcat Carreras. I ho atribueixen al fet que a Sant Julià de Ramis és on havia de votar el president de la Generalitat, que finalment ho va fer a Cornellà del Terri, a la comarca veïna del Pla de l'Estany, i que a Girona un dels col·legis electorals és l'escola on estudien les filles de Carles Puigdemont.

♦ L'actuació policial a l'Escola Verd de Girona

♦ L'entrada dels policies a l'Ajuntament d'Aiguaviva després d'emprar gasos lacrimògens

Els advocats estudien també un cas d'agressió sexual i altres delictes d'odi que es tramitaran de forma individual.