Nacho Álvarez renuncia a ser ministre per falta de suport i deixa la direcció de Podem
Acaba la incògnita sobre la resposta de Nacho Álvarez, de Podem i actual número dos del Ministeri de Drets Socials, a ser ministre. Durant la tarda havia estat en les primeres posicions de la llista de tendències a les xarxes després que la líder de Sumar, Yolanda Díaz, oferís un ministeri a Podem amb la condició que fos ell, però hi ha renunciat.
En un tuit, Álvarez ha explicat la renúncia amb aquesta frase: "A la meva cultura política no és concebible acceptar un càrrec al marge de l'organització de la qual un forma part."
En el text que adjunta al tuit, Álvarez detalla que deixa els càrrecs a Podem, que acabarà els dies que queden de legislatura com a secretari d'Estat de Drets Socials i afirma que continuarà treballant per "impulsar la igualtat, la llibertat i una societat més justa i equitativa", però no detalla on.
Nacho Álvarez és home de màxima confiança de Yolanda Díaz. I ho és fins al punt que va ser l'encarregat de pilotar les negociacions per al pacte entre Sumar i Pedro Sánchez.
Tan bon punt s'ha sabut la proposta de Díaz, la formació morada ha acusat Díaz de jugar brut i ha criticat la proposta, cosa que Álvarez ha interpretat com a falta de suport per part del seu partit.
En un fil a la xarxa social X, la líder de Podem, Ione Belarra, ho considera una estratègia mediàtica amb l'objectiu de justificar que els fan fora del govern i afegeix que és Podem qui ha de triar els ministres del seu partit:
També a les xarxes, Pablo Iglesias ha sortit a defensar Belarra. Qualifica la proposta de maniobra patètica i diu que busca vetar Irene Montero:
Pablo Echenique també s'ha sumat a les crítiques a Díaz, considera que tot plegat demostra que Díaz i Sánchez són els que escullen de forma autoritària i afirma que volen enfangar les negociacions.
L'operació ha fet encara més gran l'esquerda entre Sumar i Podem. Els de Belarra exigeixen formar part del govern espanyol, tot i que al debat d'investidura es va evidenciar que Belarra i Irene Montero es veien més fora que dins.