Negociacions "in extremis" per tancar la cimera de Nairobi amb un calendari per a un nou tractat de reducció de gasos
"Els ministres no estan reflectint la urgència que la resta del món sent sobre el canvi climàtic", ha dit Catherine Pearce, portaveu d'una de les ONG. Hi ha un consens sobre el fet que no es pot deixar un espai buit entre la finalització de l'aplicació dels acords de Kyoto i la d'un nou pla per aturar el procés de canvi climàtic.
Els països desenvolupats consideren que s'han sotmès a restriccions per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i reclamen que s'hi sumin ara altres estats, perquè sols no poden canviar la situació. Els més pobres consideren que no es poden restringir les seves possibilitats de desenvolupament després que els "rics" hagin provocat el problema contaminant lliurement durant decennis.
La Unió Europea volia aconseguir que se sumessin a la lluita contra l'escalfament global del planeta els Estats Units i les economies emergents: la Xina, l'Índia, el Brasil, Mèxic, Sud-àfrica i Indonèsia. Des d'ahir, una proposta russa per a l'incorporació voluntària dels països al procés de reducció d'emissions està bloquejada. A hores d'ara s'està intentant fixar com a mínim un calendari de negociacions abans del tancament de la conferència d'aquest vespre.
L'aplicació de les reduccions previstes a Kyoto
Tot i ser un referent, els acords de Kyoto tampoc suposen una restricció absoluta a l'increment de les emissions. Els països que es passen del que fixa la normativa, poden comprar el dret a contaminar el que no fan altres. També en l'àmbit de les empreses hi ha un cert mercadeig. Quedar-se per sota del dret d'emissió assignat permet poder-se vendre la resta de dret que queda a qui n'ha emès en excés. També es pot compensar l'excés d'altres maneres, com invertint en energia neta als països en desenvolupament.
A Catalunya hi ha unes 200 instal·lacions afectades pel Pla d'Assignació d'Emissions, és a dir, que tenen limitat el dret a emetre diòxid de carboni (CO2). Excepte el sector energètic, la resta d'indústries incloses en aquest pla, bàsicament les fàbriques de ciment, paper, ceràmiques i vidre, s'estan ajustant força a les limitacions establertes pel Protocol de Kyoto.
Aquestes instal·lacions controlades per la directiva d'emissions són responsables del 40% del CO2 que s'emet a l'atmosfera, del qual un 6% ve de les cimenteres. L'altre 60% correspon a l'ús domèstic i als transports, que, de moment, no estan regulats per drets d'emissions.
