Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Neguen la llibertat condicional als germans Menendez, empresonats per matar els pares

Hauran d'esperar almenys tres anys per poder tornar a demanar la sortida de la presó, on són des de 1990

Redacció

22/08/2025 - 16.14 Actualitzat 24/08/2025 - 16.13

Lyle i Erik Menendez, empresonats des de 1990 i condemnats per l'assassinat dels seus pares, hauran de passar almenys tres anys més al centre penitenciari Richard Donovan de San Diego, a Califòrnia.

Serà aleshores que podran tornar a demanar la llibertat provisional que aquest dijous i divendres els ha negat la junta de revisió de Califòrnia.

Després d'una vista de més d'11 hores, la junta de revisió ha conclòs que Lyle Menendez, el germà gran, continua suposant un risc per a la societat.

El dia abans, havia pres la mateixa decisió sobre el germà petit, Erik Menendez, després d'una vista de més de 10 hores.

"Lluites contra trets de personalitat antisocials com l'engany, la minimització i l'incompliment de les normes que s'amaguen sota aquesta superfície positiva", ha dit Julie Garland, una de les integrants de la junta de revisió, a Lyle Menendez, després que aquest fes una última intervenció en què s'ha mostrat "profundament penedit per qui era... pel mal que tothom ha patit" a causa de les seves accions.

La junta també s'ha fixat en què els dos germans han violat les normes de la presó, perquè repetidament han fet ús de telèfons mòbils entrats clandestinament al centre.

"Les persones empresonades que incompleixen les normes tenen més probabilitats d'incomplir les normes de la societat", ha valorat Garland.

La família Menendez s'ha mostrat "decepcionada" amb la decisió de la junta de revisió.

En un comunicat també han dit que continuaran buscant la manera legal d'aconseguir la llibertat dels germans. Durant les dues vistes, que els germans han seguit telemàticament, diversos familiars han intervingut a favor d'ells i de la seva posada en llibertat.


Dues cadenes perpètues

La mort de José i Kitty Menendez, de 12 trets d'escopeta disparats pels seus fills mentre miraven la televisió a la seva mansió de Beverly Hills, el 20 d'agost de 1989, va commocionar el país i va convertir-se en un cas mediàtic.

Imatge d'arxiu dels germans Erik i Lyle Menendez (Reuters/HO SN)

Lyle i Erik, de 57 i 54 anys, tenien aleshores 21 i 18 anys respectivament. Detinguts el 1990, el 1996 van ser jutjats i condemnats a dues penes consecutives de cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional. 

Al maig d'aquest any, però, la justícia va rebaixar-los la pena a 50 anys, amb la possibilitat de demanar la llibertat condicional després d'haver complert la meitat de la condemna.
 

Abusos sexuals i fortuna familiar

Al principi, els germans Menendez van defensar davant a la policia que havien trobat els cossos sense vida dels seus pares després d'haver passat la tarda fora de casa, però van aixecar sospites quan van començar una vida d'excessos després d'accedir a la fortuna familiar.

El cas va rebre popularitat amb la sèrie de Netflix "Monstres: La història de Lyle i Erik Menendez" del 2024, a la qual s'hi va sumar el documental "Els germans Menendez" el mateix any.

La sèrie i el documental han provocat que, 35 anys després dels fets, l'opinió pública revisi la visió que es té dels dos germans, que inicialment es van considerar uns assassins despietats.