Neix Damián, el nadó 8.000 milions: la població de la Terra no para de créixer
En algun racó del món ja ha nascut l'habitant número 8.000 milions del planeta Terra, una xifra que el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) havia estimat que s'assoliria aquest dimarts 15 de novembre.
Simbòlicament, l'UNFPA ha situat aquest naixement a Santo Domingo, a la República Dominicana.
La criatura en qüestió, que ha vingut al món a la maternitat Nuestra Señora de la Altagracia, es diu Damián, pesa 2,77 quilos i fa 52 centímetres de llarg.
La mare, Damaris Ferreras, de 35 anys, ha donat a llum "sense cap complicació", segons ha explicat Michael Trinidad, l'obstetra al capdavant de l'equip que l'ha assistida.
Sonia Vásquez, representant de l'UNFPA, ha remarcat que el naixement de Damián representa "molta esperança" que tots els nens del planeta neixin "en condicions".
Malgrat tot, molts infants es trobaran encara amb diversos reptes: el principal, el de no viure en la pobresa, perquè la distribució i consum de recursos al planeta és molt desigual.
Que hi hagi més habitants a la Terra presenta, a més, un altre repte: que el seu pas pel món no vagi en detriment dels recursos naturals.
El nadó 8.000 milions tenia molts números per néixer a l'Àsia, on hi ha més de la meitat dels humans. Allà, la Xina és el país amb més habitants, però com que el creixement s'hi ha estancat, es creu que l'any que ve serà sobrepassada per l'Índia.
Quan pararem de créixer?
L'informe Perspectives de la Població Mundial calcula que el pic de persones arribarà durant la dècada del 2080, on al planeta podrien viure prop de 10.400 milions de persones. Una xifra que es mantindrà fins al 2100 i llavors és quan es podria invertir la tendència.
Més de la meitat de l'augment previst de la població mundial fins al 2050 es concentrarà a l'anomenat Sud Global --els països en vies de desenvolupament--, i només en vuit països: República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, Índia, Nigèria, Pakistan, Filipines i Tanzània.
Menys creixement i més vells
L'ONU també assenyala que la població mundial està creixent al ritme més lent des del 1950. Les Nacions Unides ho atribueixen a la caiguda de la fertilitat i a la pandèmia de la covid-19.
De fet, el creixement demogràfic s'alenteix a bona part del món, sobretot a Europa. L'estudi apunta que dos terços d'aquest creixement global s'expliquen per la inèrcia del passat i que, per tant, la tendència és a la desacceleració.
Només a l'Àfrica la natalitat continua anat cap amunt. A la resta del planeta, cada vegada més països els naixements van de baixada.
En paral·lel, creix l'esperança de vida. Si l'any 2019 era de 72,8, les noves reduccions de la mortalitat donaran lloc a una longevitat mitjana d'uns 77,2 anys a escala mundial el 2050, amb un avantatge per a les dones de 7 anys (75,8) davant dels homes (68,8).
Això suposa un envelliment de la població que posa en entredit l'estat del benestar, perquè cada vegada hi ha menys persones en edat de treballar que puguin mantenir els menors i els jubilats.
De fet, tal com indica l'estudi, es preveu que la proporció de la població mundial de 65 anys o més augmentarà del 10% el 2022 al 16% l'any 2050.
La migració, únic motor de creixement
Als països envellits, que hi hagi increment de població es considera favorable per al desenvolupament econòmic. Però també vol dir més demanda de menjar, habitatges, energia i tota mena de serveis, com els de salut o educació.
L'informe assegura que durant les pròximes dècades, la migració serà l'únic motor del creixement de la població als països d'ingressos alts.
Les mesures que caldrà prendre a cada país seran diferents, en funció de la seva progressió. Així, mentre que alguns governs miren de controlar la natalitat, d'altres aposten per incentivar-la, i també seran importants les seves polítiques migratòries, que poden pal·liar algunes desigualtats demogràfiques.
La meitat de la població, amb poca aigua
Un altre repte de la població creixent de la Terra és l'accés a l'aigua. L'Organització Mundial de la Salut calcula que, a partir de l'any 2025, la meitat dels habitants del planeta viuran en zones amb estrès hídric.
"El canvi climàtic ja està limitant l'accés de la gent a l'aigua, globalment, perquè sequeres, inundacions i incendis vinculats a l'escalfament ja impacten en el subministrament", ha afirmat Sameh Shoukry, president de la COP27, coincidint amb la celebració del Dia de l'aigua a la cimera del clima que es fa a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh.
Shoukry ha remarcat que "les tensions del canvi climàtic es fan sentir cada cop més", perquè "l'ús de l'aigua augmenta cada any i el 70% de l'aigua s'utilitza per a l'agricultura, segons el Banc Mundial".
