Nenes sense extraescolars: "Als 10 anys els pares ja no em deixaven anar a piscina o d'excursió"
Neix una associació que pretén donar veu a les nenes que, obligades per religió, cultura o societat patriarcal, no assisteixen a activitats de lleure a partir de determinada edat
11/11/2025 - 22.12 Actualitzat 12/11/2025 - 09.16
"A partir dels 10 anys, els meus pares em van dir que no podria anar d'excursió, ni de colònies, ni tampoc a la piscina. L'explicació que em donaven era: perquè ets una nena."
La Safi parla de fa uns anys, però la seva història no és una excepció. Ho certifiquen a l'escola Collaso i Gil, del barri del Raval, a Barcelona.
"Arriba una certa edat que les famílies deixen d'enviar les nenes a piscina i aquí tenim un problema", constata el seu director, Juanjo Fernández.
Descriu que si bé a tercer curs de primària gairebé el 100% de l'alumnat va de colònies, a les de sisè comencen a faltar moltes nenes.
"Hi ha famílies molt reàcies, que es planten, però som una escola que lluita molt"
Aquí el 80% de l'alumnat és d'origen pakistanès o de Bangladesh. I, explica, fan mans i mànigues per negociar amb les famílies i acabar convencent-les d'assistir a totes les activitats. "És una obligació estar-ne pendents".
Huma Jamshed, presidenta de l'associació de dones paquistaneses ACESOP, apunta que la raó de la desconnexió és "l'honor de la família". "I l'honor vol dir invisibilitzar-les, sense participar i sense opinar".
Explica que la decisió que les nenes deixin de participar de les activitats de lleure és per una barreja de religió, cultura i societat patriarcal. I en alguns casos, també, per negoci: és el primer pas per poder-les casar amb aquell que els convé.
Fan el mateix diagnòstic en les activitats extraescolars de l'escola Pia Luz Casanova, de Nou Barris: falten les nenes més grans, però per motius diferents.
Aquí, la majoria, d'origen bolivià o d'Hondures, tenen mares soles. "Tenen normalitzat fer-se càrrec dels germans petits, de fer tasques de casa, i veuen que l'extraescolar no és prioritària", assenyala Mariona Ferreres, directora d'infància de la Fundació Camins.
"Et trobes una nena de 12-13 anys que el que hauria de fer és ser una adolescent, i de cop tens una persona molt petita, amb tot el món sobre les espatlles i amb un sentit de la responsabilitat altíssim", diu Pol Beringues, coordinador socioeducatiu d'extraescolars de la fundació.
Neix l'associació Per Elles
A principis d'any, un col·lectiu d'educadors socials del Raval va compartir a xarxes socials un comunicat en què denunciava la situació i instava les administracions a afrontar-ho.
I aquest octubre van presentar-se formalment al Col·legi de Periodistes. "No està escrit enlloc que les nenes de 12 anys no puguin fer esport, anar a piscina o gaudir d'una sociabilitat d'oci saludable", descriu Cristina Baldoví, portaveu de la nova entitat.
"Els drets són per a totes"
Expliquen que durant tres mesos, fa un any i mig, van documentar a través d'altres entitats del Raval fins a 200 casos al barri de noies excloses de les activitats de lleure, en diferents graus.
Ja avisen, però, que no volen ser instrumentalitzats per l'extrema dreta. "No volem parlar de nacionalitats, ni de religions, ni de països perquè creiem que seria injust estigmatitzar una comunitat", diu Lluís Morales, portaveu de l'associació. "Tampoc de cap barri en concret, passa a tot Catalunya".
"Se'ns ha acusat de racistes...", lamenta Baldoví. "Suposo que diem "nenes i noies de famílies immigrant", i ja tothom associa immigració amb no sé què i és fàcil anar-se'n cap a un discurs on no volem anar i que no és el nostre. Nosaltres volem parlar de drets".
Morales afegeix que entenen que fins ara hi hagi hagut por de parlar-ne obertament, "però no compartim la inacció davant de la vulneració de drets d'aquestes nenes. A la ultradreta no li importa què els passa pel cap a aquestes nenes, portin vel o no; a nosaltres sí que ens importa".
Tampoc la Safi vol que s'aprofitin del seu discurs, i com deia en el documental de Sense Ficció "Atrapades entre dos mons", sovint va sentir que no tenia el suport de la comunitat musulmana, però tampoc el del moviment feminista, temorós, diu, de rebre acusacions de racisme si assenyalava aquestes discriminacions.
"He de vigilar moltíssim les paraules que utilitzo, perquè no vull que l'extrema dreta utilitzi aquest discurs per aïllar encara més una comunitat que ja l'aïllen des del principi i que no ho té fàcil...".
I afegeix: "tampoc vull que la comunitat musulmana senti que l'estic atacant amb el meu discurs. Jo només explico la meva vivència, per ajudar altres noies que visquin el que jo vaig passar i que hi ha un altre futur".
Avui és notícia
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada
Els pescadors de peix blau podran vendre una part de les tonyines que capturin accidentalment