Nens hiperregalats: els excessos de Reis dificulten l'aprenentatge emocional
Nens envoltats de regals i sobrepassats per un excés d'obsequis per obrir. Una imatge que es repeteix a moltes llars el dia de Reis i que s'anomena la síndrome del nen hiperregalat.
Francesc Núñez, sociòleg de les emocions i professor de la UOC, defineix amb ironia aquesta mena de criatures com una espècie de "Tiranosaurus Rex":
És exigent i pot acabar sent una mena de tirà perquè veu que tots els seus desitjos, i encara més, se satisfan.
Sobreestimulació, egoisme i pèrdua d'il·lusió, són algunes de les conseqüències que, segons els experts, comporta aquest excés de regals.
Roman Pérez és psicòleg clínic i defensa que menys és més.
La mancança també estimula el desig. Si té excessives joguines, també fa que l'interès sigui menor.
Segons l'estudi Tendències de Consum al Nadal 2018, fet pel portal Ebay, els fills s'enduen la part del pastís més gran pel que fa al consum familiar aquests dies. A Espanya, s'inverteixen de mitjana 258 euros per persona en regals, i més de la meitat, 166, són per als nens.
Regalar en excés, més enllà de ser un reflex de la societat hiperconsumista, també és una tendència dins de les famílies: els infants són el centre de tot, contemplats a tota hora i desmesuradament.
Contemplats i com si no es pogués frustrar el fill. Com si això fos insuportable per a l'adult. Però els nens suporten la frustració i, a més a més, les necessiten.
I el que preocupa, com assenyala Francesc Núñez, són les conseqüències que pot tenir en el pla emocional.
Perquè un regal no deixa de ser una emoció. I fer front a tantes emocions seguides pot fins i tot col·lapsar.
Fetes aquestes reflexions ens preguntem, doncs, què han de portar els Reis. L'Imma Marín, presidenta de Marimba, Joc i Educació, ho té molt clar:
El pacte ha de ser que els nens demanin tot el que volen i els Reis portin tot allò que pensen que han de portar. I jo sempre recomanaria als reis que no ho portessin tot, tot, tot".
Núñez hi està d'acord.
De vegades està bé que els reis siguin una mica deficitaris o què defraudin, en aquest sentit. Aquest aprenentatge de la decepció és un aprenentatge molt vital.
Alguns els experts aposten per la regla dels quatre regals: Un, que el satisfaci, el regal que fa més il·lusió; Un altre que el necessiti: com una peça de roba o una motxilla per a l'escola; Un tercer que sigui educatiu: com un llibre o una experiència en família; I l'últim, una cosa per compartir: per exemple, un joc de taula.
En definitiva, menys regals i més ben triats. I tenir clar que, per jugar, el més important és la imaginació.
