Nepal: el canvi liderat per una generació Z sense líders
Una evidència del xoc de generacions és el desencadenant. El govern del Nepal va decidir silenciar la majoria de xarxes socials que per als més joves --potser, fins i tot, els no tan joves-- no són només un entreteniment, sinó que la seva vida discorre a les plataformes, sense anar més lluny, per trobar feina, un bé escàs al Nepal.
Potser a un executiu menys envellit no se li hauria acudit, com qui diu, "desconnectar" Facebook, X, Instagram i moltes altres.
De cop, la comunicació amb el món exterior i entre el jovent nepalès s'havia fos, suposadament perquè hi corrien molts fakes i perquè les empreses no havien complimentat els passos administratius per tenir llicència.
La indignació es va anar acumulant sense poder-la compartir, però alguns van trobar escletxes a xarxes socials que encara quedaven obertes, com per exemple TikTok, o a través de VPNs que permeten connectar-se directament a l'exterior, a servidors en països on no hi ha restricció.
I la consigna va ser sortir al carrer d'una vegada per totes per protestar per injustícies que el Nepal arrossega fins i tot de ben abans de l'existència de les xarxes socials.
Les forces de seguretat van reprimir amb duresa les concentracions de dilluns i no van tenir contemplacions amb l'edat dels manifestants, molts vinguts amb l'uniforme de l'institut. Dinou morts en una jornada.
Una generació Z amb desigualtats extremes
No és només la diferència d'edat entre la generació Z al carrer i líders polítics que ja haurien d'estar jubilats atrinxerats a les residències oficials.
Fet no menor, un altre front és el de la distància que separa els rics i els pobres dins mateix de la generació Z.
En aquest sentit, a les xarxes socials corria la campanya coneguda com a Nepokids, paraula formada a partir de nepotisme i de kids --criatures en anglès--, les dels polítics i empresaris corruptes.
És una recopilació dels vídeos que aquests joves hereus dels rics penjaven a les xarxes mostrant impúdicament els excessos de luxe, privilegis i oportunitats de què gaudeixen.
Una generació Z a l'extrem oposat de la majoria dels joves nascuts entre el 1997 i el 2012 al Nepal, un país on una cinquena part de la població és pobre. El 10% més ric té ingressos almenys tres cops més elevats que el 40% més pobre.
Jagadishwor Baral té 35 anys i és el president de l'ONG Creative Nepal, a Katmandú. Ajuda criatures sense recursos criats en orfenats, com ell mateix. En videoconferència des de la capital nepalesa, em traslladava el sentiment de frustració davant les desigualtats:
És una revolta sense líders, hem vist els fills dels rics amb una vida segura i amb totes les comoditats, mentre que els joves no tenim més opció que marxar a altres països.
Efectivament, un 7,5% de la població nepalesa treballa fora del país per enviar diners a casa i mirar de treure la família de la pobresa.
Davant la decidida resposta popular, el govern va restablir les plataformes silenciades, però ja era massa tard. Amb la dimissió del primer ministre consumada, els joves han celebrat la victòria al carrer al crit d'"aquest país és nostre, el país de la generació Z. Els polítics corruptes han fugit!"
Necessitat de cares noves
Bàsicament, el carrer reclama un govern que no sigui corrupte i que no estigui manipulat per una o per l'altra de les dues grans potències veïnes, l'Índia i la Xina. El president nepalès i l'exèrcit estan obrint converses amb els joves, motiu per a l'optimisme, ara com ara.
"Els joves volen un govern nou", afirma Jagadishwor Baral, "però necessiten cares fresques, crec que hi ha possibilitat de canvi, crec que podem tenir un govern sense corrupció".
Quines poden ser, doncs, les cares que aportin frescor, aire, honradesa... a la política nepalesa?
El preferit dels joves és l'alcalde de la capital, Balendra Shah, un exraper de 35 anys. Va ser elegit fa tres anys, a una edat insòlita en la gerontocràcia nepalesa. S'ha fet popular perquè ha aconseguit millorar la qualitat de vida a Katmandú. Aquests dies ha expressat el seu suport a la revolta.
També és popular un antic presentador de televisió reconvertit en polític que lidera una formació fins ara minoritària, el Partit Nacional Independent. Rabi Lamichhane és, però, una figura controvertida donats els problemes amb la justícia per frau.
Atès el buit de poder generat per un primer ministre a la fuga i la crema del Parlament i edificis governamentals, el Nepal haurà de buscar previsiblement un líder interí.
Els joves voldrien que fos una jurista de prestigi, Sushila Karki, de 73 anys, una excepció en termes de xoc intergeneracional, perquè és àmpliament respectada. Exministra de Justícia, ha declarat que està disposada a assumir aquest paper per començar a construir un Nepal nou que pugui deixar definitivament enrere la pobresa i on els joves tinguin igualtat d'oportunitats.
