"Ni fàcil, ni poc atractiva": primer any que els MIR no deixen vacants a Medicina Familiar

Ni és veritat que ara ningú vol ser metge de família, ni que ho acaben sent els menys brillants a l'examen MIR. Però és un mantra que últimament ha sonat molt, perquè el cert és que any rere any quedaven places vacants per fer aquesta especialitat.

Fins aquest any. Per primer cop a Catalunya des del 2021, s'han omplert totes les places de Formació Sanitària Especialitzada.

Això inclou totes les especialitats mèdiques i, per tant, també totes les de Medicina Familiar i Comunitària. El mateix ha passat a tot Espanya.

Vocació de metge de família

Marina Gonzàlez tenia ben clar que volia ser metge de família. I no només això. Ha passat de treballar a Berlín, a triar l'ambulatori de Santa Maria d'Oló, un entorn rural a la Catalunya Central, per fer la residència: "Hi ha una imatge del metge que crec que té un encant particular."

A l'altre extrem, Mireia Artacho Coy també tenia claríssima l'opció de Medicina Familiar i que volia fer la formació al CAP del barri de Sant Roc, a Badalona: "Conec el barri, conec la població que és, conec la gent i també he vist com les metgesses atenen els pacients."

Aquest any, s'han ofertat un total de 9.007 places per fer la formació mèdica especialitzada entre els 13.692 aspirants que es van presentar a l'examen MIR. Són places repartides per tot Espanya. Cada any n'hi ha més, però també més aspirants.

Especialitat atractiva

Concretament, de Medicina Familiar i Comunitària, n'hi havia 2.508 places. El 28% del total. "És lògic que triguin més a esgotar-se", diu Yoseba Cánovas, que és metge de família al CAP del Passeig de Sant Joan a Barcelona. La resta de places es reparteixen entre 45 especialitats més.

Cánovas ha fet un estudi per desmentir els tòpics que dèiem a l'inici d'aquest article, la idea que Medicina Familiar i Comunitària és una especialitat poc atractiva entre els metges joves.

És a dir, que està en la primera meitat de les especialitats. I com que hi ha tantes places, al final l'escull un de cada quatre metges.

Però això no amaga que l'atenció primària té unes condicions laborals envoltades de certa mala imatge. Això és així especialment des de la pandèmia, però arrenca d'abans.

Molta pressió assistencial

"És cert que crec que tenen molta càrrega laboral", admet Mireia Artacho, "però també és cert que potser després no tens uns horaris de guàrdies de 24 hores, com altres especialitats sí que tenen".

A Marina Gonzàlez, tot i que creu que segurament hi ha moltes coses a millorar, explica: "De moment, no m'ha fet tirar enrere".

El cas és que, aquest any no, però els últims anys sí que havien quedat places vacants: al conjunt de l'Estat, en primera elecció, el 2023 en van quedar buides 131 i l'any passat encara més, 246. Catalunya no va ser cap excepció a aquesta realitat.

Què ha canviat?

Per primer cop des de la covid, aquest any especialitat i plaça s'han pogut triar també de forma presencial --de forma centralitzada al Ministeri de Sanitat, a Madrid-- i no només online com els últims anys.

Per molts, seria una de les raons que ha ajudat a omplir totes les places de Medicina Familiar i Comunitària: "Potser t'ofereix la possibilitat d'imaginar-te una plaça i una feina que no t'havies imaginat quan ho feies des de casa", opina Marina Gonzàlez.

El que segur que hi ha ajudat és que per primera vegada no hi havia nota de tall, és a dir, un nombre mínim de respostes correctes a l'examen MIR per poder optar a plaça. Això ha fet que hi hagi més candidats, però insisteixen que no vol dir menys nivell.

"El MIR, per mi, és simplement un tràmit que has de fer per poder escollir especialitat, però nosaltres ja som metges". Ho afirma Mireia Artacho, que recorda que ja han aprovat una carrera de sis anys que els habilita per veure pacients. El que no són encara són especialistes, "i això ho estem fent ara".

12 hores d'estudi diari durant mesos

El MIR és un examen tipus test, per al qual cal estudiar moltíssim i que serveix per ordenar la llista d'aspirants. Yoseba Cánovas és tutor de metges residents: "Un candidat que ha tingut un 8.000 o 9.000, i jo n'he conegut diversos, no vol dir que sigui pitjor metge."

Marina Gonzàlez es refereix a temes com l'empatia, l'escolta, la capacitat de saber donar males notícies. I és que, precisament, sovint el que valoren els residents de l'atenció primària és la relació metge-pacient.

"Poder tenir continuïtat amb els pacients, veure'ls sovint, conèixer-los, haver de tenir en compte el seu entorn social, personal, familiar", enumera Marina González.

La dificultat de la feina als CAP

En aquesta mirada àmplia, integral, rau l'atractiu i alhora la complexitat de Medicina Familiar: "És una especialitat complicada perquè saber de tot no és fàcil."

Yoseba Cánovas recorda que el bon metge de família ha d'estudiar i llegir articles contínuament i "a part de saber de tot, has de ser resolutiu".

Precisament, aquest any s'ha renovat el pla de formació, que no s'havia tocat des del 2005. Si fins ara, dels quatre anys que dura, els residents de Medicina Familiar passaven el 50% del temps a l'hospital i el 50% al CAP, ara es prioritza l'atenció primària amb el 70% del temps.

Per les administracions sanitàries, que no hagin quedat vacants demostra l'èxit de les iniciatives per prestigiar i incentivar -també econòmicament- l'atenció primària.

Treure conclusions amb cautela

Els sindicats també se'n feliciten, però diuen que cal ser prudents i veure si finalment serà una tendència que s'acaba consolidant.

El context és el de la falta de metges per treballar als CAP: dificultats per completar plantilles --especialment en els entorns més allunyats de l'àrea metropolitana-- i maldecaps per substituir baixes i vacances.

Això sí, segons va destacar la consellera de Salut, Olga Pané, en l'acte de benvinguda als nous residents, a Catalunya aquest any s'han llicenciat 1.200 metges i per primera vegada són més que els que s'han jubilat, que han estat 900.

A partir d'ara caldrà veure si hi haurà gaires renúncies a la plaça entre els que han triat Medicina Familiar i Comunitària. I si els que comencen ara, d'aquí a quatre anys, quan acabin la residència, segueixen igual de motivats.

Només el temps dirà si, a més, s'acabaran quedant a l'atenció primària o es decantaran cap a un altre àmbit, com per exemple les urgències hospitalàries. De moment, el que és segur és que el punt de partida és millor que els últims anys.