"No li dones el pit? Encara mama?": els judicis que encara arrossega la lactància
"Li dones teta? No tens prou llet? Per què no deixes el pit si tens problemes amb la lactància? Encara mama, amb dos anys?" Són algunes de les preguntes que moltes dones han de suportar quan es converteixen en mares.
A la incertesa, les pors o els dubtes que sovint comporta l'arribada d'un nadó, s'hi suma un convidat inesperat: el judici de l'entorn, també per a l'alimentació de la criatura.
Són inquietuds que apareixen de manera recurrent al centenar de grups de lactància que hi ha als CAP d'arreu de Catalunya. Espais dirigits per llevadores en què les famílies poden resoldre i compartir problemes habituals que es poden donar durant la lactància. Aquests grups juguen, segons tots els experts, un paper clau per augmentar la prevalença de l'alletament matern.
La lactància materna, a l'alça
Segons l'última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), el 83% de les mares donen el pit als nadons en néixer. És una xifra força elevada i que, d'acord amb diversos indicadors del Departament de Salut, en els últims anys ha crescut lleugerament, però el temps que una mare dona el pit s'ha mantingut, si fa no fa, igual.
"El que veiem que costa més és mantenir-la", explica Cristina Martínez, responsable dels serveis d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Catalunya. I, per això, afegeix: "És aquí on volem incidir, no tant a l'inici, que ja el tenim alt, com en el temps que una dona alleta la seva criatura."
Un dels reptes dels organismes de salut és aconseguir que la lactància s'allargui, com a mínim, fins als sis mesos de vida del nadó, tal com recomana, entre altres institucions, l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
De fet, és una xifra que, tot i que a Catalunya encara no ha arribat a l'objectiu, ha crescut molt en els últims anys.
El 2024, segons l'ESCA, gairebé un 56% dels nadons prenien el pit als sis mesos. El 2010 ho feien el 45,9 %. I si anem més enrere, el 1999, eren només el 21,4%. Alguns anys, com el 2022, fins i tot es va assolir el 70% de cobertura als sis mesos.
Un creixement que, segons les expertes, s'explica per les campanyes de promoció de la lactància materna, un suport més evident dels professionals i els centres que atenen les dones i els nadons, i un augment de la conscienciació dels beneficis que aporta a la criatura l'alletament matern.
Però apunten que la xifra encara té marge de millora, amb una fórmula que es resumeix amb una premissa: donar o no el pit és una decisió que ha de prendre cada dona lliurement i quan s'opti per la lactància materna s'ha d'oferir un suport i un acompanyament suficient per poder-la garantir.
El suport professional, determinant
Perquè, de fet, mamar és un acte instintiu per al nadó, però no per a la mare. I això explica que siguin habituals els problemes, sobretot a l'inici de la lactància, com ara el dolor durant l'alletament. Segons Cristina Martínez, responsable dels ASSIR:
Sabem clarament que el que fa disminuir la prevalença de la lactància són les complicacions que solen presentar-se i que no es troba un suport suficient per part d'un professional.
La qualitat de l'atenció que reben les dones a l'inici, ja des del mateix hospital i els primers dies de postpart, pot marcar, per tant, la diferència entre l'establiment de la lactància o el seu fracàs.
En aquest context, moltes dones es queixen que reben consells contradictoris per part dels professionals, la qual cosa els genera molta confusió en un moment de màxima vulnerabilitat.
"Sempre ens han explicat que el pit s'ha de donar a demanda, tant com el nadó necessiti, però alguna vegada, des d'infermeria o pediatria, m'han dit que li he d'espaiar les preses", es queixa Laura Zúñiga, una de les mares que els dimarts assisteix al grup de lactància del CAP Manso de Barcelona.
La manca de formació en lactància explica molts dels consells obsolets. Per exemple, que es recomani deslletar en cas de mastitis, que uns professionals diguin que s'ha d'aplicar calor i d'altres fred per remeiar-la o que no es pot prendre medicació si es dona el pit.
"No pot ser que uns fem les coses d'una manera i els altres d'una altra", reconeix la responsable dels ASSIR, Cristina Martínez. Però assegura que cada cop passa menys perquè a tots els territoris hi ha comissions de lactància, en què participen professionals de diversos àmbits per consensuar criteris d'acord amb l'última evidència.
El suport per resoldre dificultats en la lactància és fonamental per evitar l'abandonament precoç. Per això, Martínez assenyala la importància dels grups de lactància i de les visites que s'ofereixen als ASSIR amb llevadores altament especialitzades.
Sempre hem ofert aquests grups, però ara han crescut perquè també ha crescut la demanda.
La formació en lactància: assignatura pendent?
La sensibilització i la formació dels professionals de la salut és imprescindible per proporcionar un bon acompanyament a les mares, famílies i nadons durant l'alletament.
L'Agència de Salut Pública ofereix cada any cursos d'actualització en lactància materna. Una formació, però, que és voluntària, per la qual cosa és difícil garantir que tots els professionals estan al dia de l'última evidència.
Tot i així, segons Blanca Prats, cap del Servei de Salut Maternoinfantil de la Secretaria de Salut Pública, destaca que hi ha "molt d'interès" i que els cursos sempre estan plens.
L'any passat, per exemple, es van formar 1.250 professionals de l'àmbit hospitalari i de l'atenció primària relacionats amb la salut de les mares i nadons, com llevadores, pediatres, ginecòlegs i infermeres.
En tot cas, Prats assenyala que, malgrat que no tots facin els cursos d'actualització, sí que han de seguir el protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut a les consultes de pediatria, on s'inclouen directrius per acompanyar i promocionar la lactància amb recomanacions totalment actualitzades.
L'única cosa que no voldríem és que algú que vol alletar es quedés sense fer-ho per falta d'informació. Cada dona ha de decidir què vol fer, però s'ha de garantir que tinguin informació i, sobretot, de professionals ben formats.
Permisos insuficients
Si la manca de suport és un dels motius principals d'abandonament precoç de la lactància, la tornada a la feina remunerada està darrere de la decisió de moltes dones de deixar de donar el pit un cop acabat el permís de maternitat.
En els últims anys, el permís per naixement d'un fill ha evolucionat fins a equiparar-se entre els dos progenitors. Dels dos dies de permís per al pare contemplats per naixement abans del 2007 es va passar als tretze aquell any i fins a les setze setmanes que van entrar en vigor el 2021.
El permís de la mare, en canvi, feia 36 anys que no s'ampliava. Aquest juliol el govern espanyol va aprovar l'extensió dels permisos de naixement per als dos progenitors fins a les 19 setmanes. Però, malgrat tot, les dones que volen continuar amb la lactància un cop es reincorporen a la feina estan obligades a continuar fent malabars.
Perquè, de fet, les dinou setmanes de permís actuals tampoc cobreixen ni tan sols els sis mesos de lactància materna exclusiva que recomanen tots els organismes de salut.
