"No tot és periodisme": l'Anuari Mèdia.cat analitza els reptes de l'ofici en temps convulsos

La "màquina del fang" ha entrat a les institucions? Què significa fer pseudoperiodisme? Quins interessos hi ha darrere la desinformació? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre la nova edició de l'Anuari Mèdia.cat, que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils.

L'objectiu, segons explica la seva coordinadora, Carme Verdoy, és evidenciar que el periodisme té "la responsabilitat de fer entendre el món en què vivim, més enllà dels titulars", sobretot en un moment "complex" com l'actual, amb l'auge de l'extrema dreta. 

Amb Donald Trump a la Casa Blanca, amb formacions com Vox condicionant els governs de les Illes i del País Valencià, o amb les enquestes pronosticant l'ascens d'Aliança Catalana al Parlament, Verdoy té clara la recepta per fer un bon periodisme. Ho explicava al "Catalunya Nit" de Catalunya Ràdio.

"Explicar la realitat però no regalar altaveus a l'extrema dreta; posar sempre context i no comprar-los el relat, l'agenda."  

En aquest context, Verdoy defensa la necessitat de desemmascarar aquells mitjans que fan "pseudoperiodisme" o que no s'ajusten a les regles de la professió. 

Per distingir-los, l'Anuari assenyala claus com "les estratègies de polarització, el lèxic bèl·lic" o l'intent de "desacreditar les institucions públiques", entre d'altres.  

"No tot és periodisme", alerta la periodista, en ple debat al Congrés dels Diputats sobre la possibilitat de vetar l'entrada als falsos professionals que aprofiten l'acreditació de periodista per fer activisme ultra. 

"Encara que sembli que la barrera és difusa, s'han d'activar mecanismes per intentar marcar uns límits en aquest sentit."

Masclisme i classe social

L'Anuari, amb 120 pàgines i una portada feta per la il·lustradora Mari Fouz, també aborda altres problemàtiques de la professió, com el masclisme. 

Un informe de l'Observatori de Violències Masclistes de Mèdia.cat ja recollia, a finals del 2024, que més de la meitat de les dones periodistes de Catalunya asseguraven haver patit assetjament sexual o per raó de gènere. 

També es posa la lupa en el biaix de classe que afecta el periodisme i que provoca que certs col·lectius no se sentin representants en el dia a dia de la informació. 

Una perspectiva que sovint té a veure amb la composició de les redaccions i que pot acabar projectant una determinada mirada sobre qüestions socials que omplen pàgines de diaris i hores de televisió i ràdio, com l'habitatge. 

A més dels articles, d'autors com Alberto Prieto, Moisès Pérez o Sara Montesinos, a l'Anuari hi ha entrevistes a Carles Solà, director del "30 minuts", i als periodistes Alaaddine Azzouzi i Bea Duodu.