Només 17 municipis de Barcelona cobren el recàrrec de l'IBI per penalitzar els habitatges buits

Dels 311 municipis que hi ha a la demarcació de Barcelona, només 17 cobren el recàrrec de l'impost de béns immobles (IBI) als propietaris que tenen habitatges buits.

El recàrrec pot ser del 50% o més i s'aplica als pisos i cases que estan desocupats sense motiu durant més de dos anys, i que pertanyen a propietaris d'almenys 4 o més habitatges, independentment de si són o no al mateix municipi.

Quins municipis ho apliquen?

Segons dades facilitades a 3CatInfo per la Diputació de Barcelona i pels mateixos ajuntaments, els municipis que l'any passat van recaptar aquest recàrrec van ser:

• Corbera de Llobregat
• Manlleu
• Manresa
• Mataró
• Olesa de Montserrat
• Olivella
• Palafolls
• Rubí
• Sant Fruitós de Bages
• Sant Llorenç d'Hortons
• Santa Coloma de Gramenet
• Sitges
• Sobremunt
• Terrassa
• Viladecavalls
• Viladecans
• Vilafranca del Penedès

Hi ha cinc ajuntaments --Barcelona, Cornellà de Llobregat, Igualada, Sant Adrià de Besòs i Teià-- que, de moment, no han respost a la petició d'informació de 3CatInfo.

La resta de municipis no van reclamar aquest recàrrec de l'IBI, tot i que alguns --com Alella, Perafita o Torrelles de Foix-- sí que ho havien fet el 2024.

Com es tramita?

Aquest recàrrec de l'IBI fa anys que està previst en la legislació estatal, però era una font de disputes i s'ha anat concretant amb el temps. L'últim cop, en la llei d'habitatge del 2023.

Per aplicar-lo i cobrar-lo, primer de tot cal voluntat política. L'Ajuntament ha de redactar i sumar la majoria suficient per aprovar l'ordenança corresponent.

Després, ha de crear un registre d'habitatges buits a partir de les dades del cadastre, el padró i els consums dels subministraments. I en cas de dubte, pot fer inspeccions.

També s'ha de permetre als propietaris afectats que presentin les al·legacions que considerin.

De fet, hi ha municipis com Castelldefels, Granollers, Sabadell o Vilanova i la Geltrú que tenen aprovada l'ordenança, però que no han elaborat el registre de pisos buits o ho estan fent.

I n'hi ha que sí que ho han fet, però que encara estan fent cobraments d'anys anteriors. És el cas de Terrassa o Santa Coloma de Gramenet.

Una feina feixuga

Certificar que els habitatges estan desocupats és un procés que els consistoris qualifiquen de lent i complex.

L'alcalde de Mataró, David Bote, que també és president de la Federació de Municipis de Catalunya, el titlla de "farragós":

En l'exercici del 2024, l'Ajuntament de Mataró va aplicar el recàrrec a 38 habitatges buits i va recaptar 23.400 euros.

David Bote diu que "és una declaració d'intencions per recordar als propietaris que el millor que poden fer és posar al mercat de lloguer o de compra aquest habitatge".

Un altre Ajuntament, el del Prat de Llobregat, explica que intenta mobilitzar aquests habitatges de forma activa sense necessitat de sancionar.

La seva estratègia és traslladar als propietaris els avantatges de llogar-los a través de l'empresa municipal d'habitatge d'aquest consistori.