Només 2 de cada 10 joves viuen independitzats i destinen més del 30% del sou al lloguer
Vuit de cada 10 joves de menys de 35 anys viuen a casa dels pares tot i voler independitzar-se. Són dades d'un nou informe de l'Observatori d'Emancipació del Ministeri de Drets Socials i que tornen a confirmar la precarietat laboral dels joves.
A Catalunya, la taxa d'emancipació ha empitjorat des de la pandèmia. El 2019 un 22,6% dels joves vivien fora del domicili familiar. Ara, en canvi, només ho fa el 18,1%. Tot i que el preu de l'habitatge s'ha mantingut estable, tampoc ha pujat el poder adquisitiu dels joves i, per tant, el mercat continua sent inaccessible per a la majoria.
La mitjana de lloguer a l'estat espanyol se situa als 848 euros, mentre el que es podria permetre una persona jove sense endeutar-se són tan sols 320 euros.
Dels que viuen independitzats, la majoria comparteix pis, perquè fer-ho sol, segons l'informe, implica destinar al lloguer fins al 80% del sou. Això també explica que un 34,5% convisqui amb altres companys que no són ni la parella ni un familiar.
Fins i tot compartint, els joves han de destinar un 30% del sou net al lloguer
En Noel i l'Òscar Jurado tenen 21 anys, i des de fa cinc mesos que comparteixen pis amb un altre amic a Berga. Els dos germans treballen des dels 18 anys, en Noel d'operari de fàbrica i l'Òscar de mecànic, i tenen contracte indefinit. Una estabilitat que tenen menys de la meitat dels menors de 35 i, tot i així, asseguren que hauria estat "impensable" independitzar-se en solitari.
"Aquí els lloguers ronden entre els 500 i els 575 euros. No pensàvem que fossin tan cars tractant-se de Berga", asseguren. De fet, segons l'informe, a Catalunya els joves han de reservar, de mitjana, més del 30% del sou net al lloguer a les demarcacions de Barcelona i Girona, mentre a Lleida i Tarragona seria possible trobar opcions que representin el 30% del sou, el percentatge màxim que recomana el Banc d'Espanya destinar a l'habitatge.
"No podem fer-hi res. Toca pagar o quedar-se a casa dels pares. I és una llàstima perquè independitzar-se és una cosa molt bonica que et fa evolucionar com a persona", manifesta en Noel.
I, mentrestant, les ajudes no arriben. En Noel i l'Òscar han demanat l'ajuda al lloguer per als joves del govern espanyol, un bo d'un màxim de 250 euros mensuals durant dos anys, però encara no saben si els l'han concedit.
La meitat dels menors de 35 anys no tenen ni contracte indefinit ni treballen a jornada completa
La Patty Scherk té 24 anys i voldria emancipar-se a Barcelona, on viu i treballa, però per a la majoria de lloguers cal un contracte indefinit. Ella, que és treballadora social, n'encadena de temporals que no arriben als mil euros. "Dins de la ciutat els lloguers costen, com a mínim, 800 euros. Ni tan sols em surt a compte si fóssim dues persones", afirma.
La meitat dels joves, segons l'informe, tenen contractes temporals i treballen a temps parcial de manera involuntària. "Per tant, no podem fer un pla d'estalvis, perquè no sabem quan deixarem de tenir feina", lamenta.
La Patty, que ha estudiat els graus de Treball Social i Educació Social, destaca que el seu sector està especialment precaritzat i que els seus companys de promoció que han pogut emancipar-se han hagut de canviar de sector per trobar més estabilitat. "O tens la sort que la teva família t'ajuda o disposa d'un habitatge lliure, o marxar de casa és inassumible", assegura.
"No em plantejo una edat límit per independitzar-me", afegeix. "Sí que m'agradaria fer-ho als 25, però ara per ara, no tinc contracte estable i no sé si el tindré. Marxar de casa és la idea, el somni, però soc conscient que trigarà".
