"Només quedem els gats i jo": la guerra arruïna el divendres de ramadà a Jerusalem
El sol s'està a punt de pondre a Jerusalem i en Muhammad empeny un canó sobre rodes fins al punt més alt d'un cementiri, des d'on dispararà.
No és el que sembla: és l'encarregat de fer saber a tots els musulmans de la ciutat que ja poden trencar el dejuni.
El setè dia de guerra a l'Orient Mitjà ha coincidit amb divendres de ramadà, un dia amb significat religiós per partida doble.
Divendres és el dia de la setmana sagrat per als musulmans, i aquest ha estat el tercer del mes de ramadà.
Potser per això en Muhammad desprèn il·lusió quan inclina el canó cap al cel i col·loca la bombona amb el gas que provocarà l'explosió.
La puntualitat és imprescindible: 17:47 hores, el minut exacte en què aquest divendres els últims rajos de sol tocaran Jerusalem.
"Tres, dos, un...", i pitja el botó vermell del comandament a sota de la paraula "fire".
La detonació ressona per tota la ciutat, els ocells surten volant i els minarets de les mesquites comencen a fer la crida a resar.
D'aquí pocs minuts, les famílies es reuniran per menjar l'iftar, l'àpat amb què els musulmans trenquen el dejuni diari.
"És com una bomba, però una bomba bona", assenyala en Levy, l'home que li subministra el gas i l'únic del grupet que l'acompanya que parla l'anglès amb fluïdesa.
En Muhammad repeteix aquest ritual cada cop que surt i es pon el sol durant els 30 dies del ramadà. Diu que no es fa en cap altra ciutat d'Israel o Palestina.
"Ho va fer el seu besavi, el seu avi, el seu pare, i ara li toca a ell... Fa 150 anys que la seva família té aquesta funció!", apunta en Levy.
L'esplanada de les Mesquites, tancada i barrada
Tot i que la tradició familiar del Muhammad es manté inalterable, aquest divendres ha estat absolutament atípic.
El govern d'Israel va anunciar que no només prohibiria l'entrada a la ciutat vella de Jerusalem, sinó també a tot el recinte de l'esplanada de les Mesquites.
És una mesura realment excepcional i amb poquíssims precedents durant el ramadà.
Més de 100.000 palestins solen venir del Jerusalem ocupat, de Cisjordània i d'altres comunitats musulmanes per resar a la mesquita d'Al-Aqsa cada divendres durant el mes sagrat.
Els jueus tampoc han pogut accedir al mur de les Lamentacions la vigília del sàbat.
Tot plegat ha deixat una imatge insòlita: desenes de fidels resant fora de les muralles de la ciutat vella.
El govern de Benjamin Netanyahu argumenta el tancament per "no posar en perill" la integritat dels fidels en cas d'un atac per part de l'Iran.
"Només quedem els gats i jo"
A la ciutat vella, on hem pogut accedir gràcies a l'acreditació de premsa, hi ha regnat el silenci.
Potser per a alguns era agradable, però segur que no per als pocs botiguers que han aixecat la persiana.
"Esperem tot l'any per al ramadà, és la nostra temporada alta, i ara està tot buit, és com una ciutat fantasma", lamenta Chris Habash, dependent d'una farmàcia.
I afegeix, amb mig somriure: "Només quedem els gats i jo, aquí fora".
A més dels gats, els únics que circulen pel centre històric són veïns que fan petites compres i, sobretot, desenes i desenes de policies armats que fan controls a cada cantonada.
En Jacob, membre de la cinquena generació al capdavant d'una botiga d'espècies, assegura que no havia vist mai res semblant:
El futur no pinta gaire bé, perquè quan Jerusalem està trist, tothom està trist fora d'aquí.
Molts fan la comparació amb la pandèmia del coronavirus, i lamenten que des de llavors no han aconseguit aixecar el cap, encadenant una guerra darrere l'altra.
Altres veïns, com la Khadija, opten per encomanar-se a l'esperança: "És molt trist que estigui tot tancat, però esperem que el futur sigui millor".
