Nou atac a la llengua: PP i Vox demanen que Alacant deixi de ser zona valencianoparlant
Nou atac a la llengua per part del PP i Vox al País Valencià. Ara la majoria que sumen els dos partits a l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat una declaració institucional dirigida a les Corts Valencianes perquè la ciutat deixi de ser una zona de predomini lingüístic valencià i passi a ser inclosa com a castellanoparlant. És la tercera vegada que ho intenten.
La dreta i l'extrema dreta volen que es modifiqui la llei d'ús i ensenyament del valencià, una norma que les Corts Valencianes van aprovar el 1983 amb un gran consens: 55 vots a favor, 30 abstencions i cap vot en contra.
Aquesta llei indica quines zones del País Valencià són tradicionalment monolingües castellanes i quines zones són valencianoparlants --bilingües a la pràctica-- i regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions de fer que aquests drets es compleixin.
La iniciativa defensada en el ple ordinari del juny per la portaveu de Vox, Carmen Robledillo, ha tirat endavant amb el suport dels dissets regidors populars i de la formació de Santiago Abascal i el rebuig dels deu del PSPV-PSOE i Compromís, atès que el regidor d'EU-Podem, Manolo Copé, no ha pogut votar perquè està de permís de paternitat malgrat haver ocupat la seva butaca en el saló de plens.
Cal recordar que aquest moviment ve motivat perquè l'alcalde d'Alacant necessitava els vots de l'extrema dreta per aprovar als pressupostos i va acceptar cessions com "eliminar l'artificiosa imposició del valencià" a la ciutat.
Una acció "innecessària i hostil"
Abans de la discussió dels grups polítics, han pres la paraula representants d'Escola Valenciana, de la Fampa i d'Acció Cultural del País Valencià per reivindicar l'ús del valencià i la presència d'aquesta llengua tant en la toponímia com en les tradicions culturals de la ciutat.
La vicepresidenta d'Acció Cultural, Marinela Garcia, ha assenyalat: "Ens volen fer veure negres les coses que són blanques i no podem deixar-ho córrer", donat que "s'estan buscant problemes on mai han existit".
Alacant parla valencià i no es pot permetre que se silenciï i es negui la seva valencianitat.
La vicepresidenta d'ACPV ha expressat: "La nostra realitat no és una realitat conflictiva d'arraconament i persecució", tal com s'esmenta en la proposició.
Així mateix, assenyala que més de quaranta anys d'ensenyament en valencià han permès donar les eines escaients perquè la població sigui capaç d'entendre les dues llengües i, ara, "silenciar una part de la població, la valencianoparlant, i privar l'altra del dret a entendre i apreciar la llengua històrica de la ciutat i la seva cultura és una acció innecessària i hostil".
En declaracions a 3Cat, Alexandra Usó, portaveu d'Escola Valenciana, lamenta que amb el govern valencià actual cada setmana hi ha "una vulneració de drets lingüístics". Usó assevera: "Les seves idees són no respectar els valencianoparlants i van minvant tots els drets que tenim."
Alacant és valencià, però han decidit canviar-ho. I, per tant, el nostre rebuig absolut. Continuarem lluitant, perquè això és la punta de l'iceberg. Si Alacant quedés com a predomini lingüístic castellà, el sud estaria perdut, perquè a partir d'allà seria com les fitxes del dòmino.
Ismael Vicedo, de la plataforma Alacant pel Valencià, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha afirmat que "a Alacant es parlen dues llengües, una majoritària i una altra minoritària, però es parlen dues llengües, això vol dir que la convivència que tenen a Alacant es trencaria".
"Cap menyspreu al valencià"
D'aquesta manera, la declaració busca que la ciutat passi a ser territori de predomini castellà en la llei d'ús i ensenyament, tal com ha defensat Robledillo, que s'ha basat en "la realitat social" i ha afirmat que el 85% dels habitants d'Alacant són castellanoparlants.
La popular Mari Carmen de España ha defensat el dret dels ciutadans a educar en castellà "sense imposicions ideològiques" i sense "cap menyspreu al valencià", llengua de la qual ha dit que ha conviscut sense problemes durant dècades fins que, a parer seu, ha estat instrumentalitzada pel govern del Botànic, l'executiu d'esquerres que va governar el País Valencià entre el 2015 i el 2023.
Des del PSPV-PSOE, Miguel Castelló ha lamentat la "malvolença i odi" al valencià dels partits de la dreta i ha indicat que el seu grup preveu recórrer l'acord per la via contenciosa administrativa, mentre que la regidora de Compromís Sara Llobell ha assenyalat que la iniciativa ignora "la situació cultural, social i educativa" i ha destacat que "el valencià no molesta pel que és sinó pel que representa".
Coincidint amb la celebració del ple, unes 200 persones s'han manifestat durant tot el matí a les portes de l'Ajuntament contra la proposta al crit de "No us mereixeu el càrrec que ocupeu" o "Barcala botifer", entre d'altres, una mobilització encapçalada pel síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, que ha qualificat la proposta com un "atac a la història i a les persones que volen continuar parlant valencià a Alacant".
Així les coses, aquest és un nou episodi dels atacs sistemàtics del govern de Carlos Mazón i els seus socis de Vox a la llengua valenciana. Primer va ser la consulta per la llengua base a l'escola i després la retallada brutal de pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
