Nou mètode per frenar la papallona del boix, una plaga que ja afecta 23 comarques
Fa anys que es busca la manera d'erradicar la plaga de la papallona del boix, que l'any passat ja es va detectar en gairebé dos-cents municipis d'arreu del país.
A Olot, a la Garrotxa, estan provant un nou mètode. Injecten als boixos del Parc Nou un compost químic que provoca la mort de les erugues que se'n mengen les fulles. És un tractament similar al que s'ha fet amb altres plagues, com la del morrut de les palmeres, amb resultats molt positius.
Si l'assaig dona els resultats esperats, podria ser una solució per aturar l'afectació de la papallona del boix en boscos singulars com aquest. Ho explica Jordi Giner, que és cap de servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat.
Pot ser una molt bona tècnica per lluitar contra aquesta plaga en arbres grans. Esperem que l'eficàcia sigui elevada, hem de mirar si cal fer un tractament o se n'han de fer dos. Quina persistència té el producte i veure si pot aguantar la primera generació de papallones, la segona...
Aquest assaig és un pas més en la lluita per aturar una plaga que està arrasant les boixedes d'arreu del país. Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 170.000 hectàrees, que representen un 31% del total de boixos, i que només la meitat dels arbres sobreviuen a un atac sever d'una papallona amb molta capacitat de reproducció, com explica Míriam Sangermán Vidal, enginyera forestal del Departament d'Acció Climàtica:
Una papallona pot pondre entre 700 i 900 ous. La capacitat de colonització és molt forta. Si troba molt menjar, les defolacions són severes.
Per controlar la plaga també es posen trampes de vigilància, on ja comencen a caure els primers exemplars adults que s'han convertit en papallona. Són els de la primera generació, però, fins a l'octubre, la plaga encara en farà dues més, que a més la converteixen en una molèstia molt habitual en ple estiu.
La papallona del boix és una espècie invasora que s'alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, cosa que en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
La plaga avança cap al sud-oest
La plaga de la papallona del boix avança, a Catalunya, en direcció sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa el 2014. L'estudi fet pel Departament confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 193 municipis de 23 comarques.
Concretament, segons es desprèn del seguiment que fa el Cos d'Agents Rurals, a finals de l'any 2021, la papallona ha arribat ja a les comarques de la Segarra i el Baix Camp, on fins ara la plaga no era present, i a vuit nous municipis més que l'any 2020.
Les comarques amb major extensió i grau d'afectació són Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Moianès. A la part nord-occidental i occidental del Berguedà, l'any 2021 han detectat una disminució de l'afectació en relació amb la campanya del 2020, tot i que a la resta de la comarca continua creixent.
Ha augmentat el grau d'afectació de manera important a les comarques del Bages, l'Anoia i la meitat oriental del Solsonès. En canvi, les comarques on la plaga avança de manera moderada són el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Montsià. Segons les dades recollides en relació amb el rebrot dels boixos, el 51% de les mates no rebroten després d'un atac sever de dos anys.
La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses de boixedes.
