La UE ajorna de nou la decisió sobre l'oficialitat del català per reticències d'alguns estats
A petició de Polònia, que ostenta la presidència de torn, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ha decidit ajornar la votació sobre el reconeixement del català com a llengua oficial al continent. Una discussió que inclou l'euskera i el gallec.
En les primeres intervencions, els ministres d'estats com Alemanya o Itàlia ja han demanat la retirada de qüestió de l'ordre del dia davant els dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Una decisió que finalment s'ha acabat prenent.
A les reticències alemanyes i italianes, s'hi sumen Finlàndia, Suècia, Croàcia, Àustria i Txèquia. Fins a una desena d'estats membres han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d'aquest dimarts.
Finalment, la votació s'ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.
El setembre i el desembre del 2023, la Moncloa ja va haver de retirar la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea.
La reunió arribava en plena voràgine negociadora del govern espanyol amb els estats membres. La mesura necessitava el sí de tots els països, sense excepció, i l'executiu de Pedro Sánchez portava una proposta de desplegament gradual per guanyar-se la confiança de la desena de governs europeus amb reticències, com l'italià, el francès i l'alemany.
A més de l'aspecte financer, que Espanya ja ha dit que assumiria íntegrament, aquests països temen que fer oficial el català obri la porta a parlants d'altres llengües --com el cors o el rus-- a reclamar el mateix. A això s'hi sumava la pressió del PP espanyol cap als seus col·legues europeus, que governen en la meitat dels estats, per dinamitar la mesura.
Les reaccions a Catalunya i l'Estat
Des de Tòquio, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha mostrat la seva "rotunda confiança" i ha afirmat que "avui som més a prop d'assolir" el reconeixement oficial del català a la UE.
Illa ha subratllat que "es pot assumir aquesta fita" si es continua treballant i també ha remarcat que des de Catalunya donaran suport al govern espanyol per assolir-ho.
El president ha criticat els partits polítics que han obstaculitzat la votació, en clara referència al Partit Popular i Vox. En aquest sentit, d'Alberto Núñez Feijóo ha advertit que aquesta actitud "l'inhabilita per a governar Espanya".
En un missatge a X, l'expresident Carles Puigdemont també ha carregat contra el líder popular:
Per la seva banda, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, també s'ha mostrat optimista a X sobre el reconeixement del català tot i "les traves" de determinades forces polítiques:
Catalunya està arrelada a Europa des dels seus orígens i la llengua catalana forma part del patrimoni europeu. El català serà oficial a Europa malgrat les traves que hi posen el PP i alguns dels seus aliats de l'extrema dreta europea. Persistirem i guanyarem.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, també s'ha pronunciat mitjançant un missatge a X:
Fa dècades que la societat catalana lluita per l'oficialitat del català a la UE. Un reconeixement just i necessari.
Avui no acaba res, continuarem treballant, amb la perseverança de sempre, pels drets lingüístics de més de 10 milions de catalanoparlants.
En una entrevista amb TV3, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assenyalat que tot i l'ajornament, el govern espanyol no renunciarà a un reconeixement que és "irreversible" i "irrenunciable".
Albares ha expressat la voluntat de l'executiu espanyol per "treballar amb els set estats membres" que encara es mostren reticents perquè votin favorablement al reconeixement del català.
Les nostres llengües oficials formen part de la identitat nacional espanyola que és plurilingüe i que la UE ha de defensar.
Albares també ha dit que "10 milions d´europeus parlen català", una llengua amb "molts més parlants que alguns idiomes que en aquests moments són oficials".
El ministre d'Exteriors ha destacat que porten molt temps treballant per solucionar els els dubtes legals i financers i ha recordat que "Espanya assumirà els 130 milions anuals d'euros" que comporta el reconeixement de les tres llengües oficials. En aquest sentit, ha destacat que "la proposta espanyola quadra amb la legalitat dels tractats de la UE".
"Europa ha dit a Pedro Sánchez que la UE no és moneda de canvi amb l'independentisme que el va portar a la Moncloa i que el manté al poder", han indicat fonts del Partit Popular després d'haver-se fet públic l'ajornament de la votació.
Les mateixes fonts de Gènova han assenyalat que "el PP respecta les llengües cooficials" i afegeixen que "ningú donarà lliçons a Feijóo de com fer-les servir des del respecte i la cordialitat, però la UE s'ha negat que sigui Europa qui pagui els peatges que li imposen al govern des de Waterloo".
Els dubtes expressats per alguns països
Durant la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, estats membres com Alemanya o Suècia han demanat al govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics de la institució hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE.
Itàlia també està entre els estats que ha intervingut per demanar reconsiderar la votació.
A l'arribada a Brussel·les, minuts abans de la reunió, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha dit que el tema no està prou "madur". "Esperem que no haguem de votar avui, perquè encara hi ha dubtes", ha assenyalat.
En aquest sentit, el representant finlandès ha apuntat que cal prendre "molt seriosament" els "dubtes legals" que han expressat oralment els serveis jurídics del Consell de la UE d'acord amb l'adequació de la qüestió amb l'article 55 del Tractat de Lisboa amb relació a les llengües originàries en què està redactat.
La ministra de Suècia d'Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, també ha apuntat que el seu país i "altres" han tingut durant tot el procés "dubtes" sobre qüestions legals i de costos. També ha afegit que tenen ganes de mantenir una "bona discussió" sobre el tema.
