Núria Cadenes, premi Proa de Novel·la amb una història sobre la dignitat dels herois anònims

El personatge central de "Qui salva una vida" és un capellà, mossèn Joan, que és el besoncle de l'escriptora. Ell i un grup de persones anònimes van salvar centenars de fugitius de nazisme, jueus i aviadors aliats que necessitaven travessar la frontera. 

La novel·la vol rescatar de l'oblit gent normal que es va comportar de manera extraordinària sense esperar res a canvi i que en els moments més durs van fer el que és correcte.  

Van ajudar els altres en un acte de senzilla humanitat. No es senzill el que van fer però senzillament ho van fer.

Amb una prosa que de vegades és gairebé poètica, segons el jurat del Premi Proa, la trama es va teixint des de diferents mirades i perspectives. Per això l'autora diu que "no és només la història d'un home, sinó un teixit d'humanitat" i que, des de la contenció, volia explicar l'horror d'aquella època. 

He volgut contribuir a que la vida d'aquestes persones perdurin en el temps.

Hi van apareixent personatges com la Rosita, "que feia olor de bombons", que amagava refugiats entre la foscor del cinema de Puigcerdà. 

L'autora creu l'exemple d'aquestes persones plenament vigent perquè la solidaritat perdura:

En aquest mon que fa una crida de l'individualisme, cal explicar que no és cert, que passa el contrari i que la gent s'ajuda.

Segons el jurat, Cadenes planteja als lectors el dilema moral sobre fins a quin punt fer el bé, de manera silenciosa i arriscada, exigeix un sacrifici total. És una novel·la sobre la bondat?, se li demana. Dubta una mica, però acaba dient: "No jutjo la bondat i maldat de les persones. L'obra, en tot cas, parla dels actes bons: gent que fa coses bones pels altres."

"Qui salva una vida" es publica el 12 de novembre.