Obama torna a la Casa Blanca després de la reelecció amb l'anomenat "precipici fiscal" com a principal repte
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha tornat a la Casa Blanca després de viure des de Chicago la seva reelecció. Sobre la taula té l'anomenat "precipici fiscal", una combinació de pujades d'impostos i retallades de la despesa pública amb l'objectiu d'aconseguir una reducció del dèficit d'un 5% del PIB, que podria portar el país a la recessió.
Redacció
2 min
Barack Obama ha tornat a la Casa Blanca després de viure des de Chicago la seva reelecció. La feina més urgent que se li presenta al president dels Estats Units és arribar a un acord amb els republicans per mirar de resoldre l'anomenat "precipici fiscal". A partir de l'1 de gener, entren en vigor, per llei, una combinació de pujades d'impostos i retallades de despesa pública amb l'objectiu d'aconseguir una reducció del dèficit d'un 5% del PIB. Es tracta d'una quantitat molt gran, que comportarà retallades socials i militars molt importants, i que podria portar el país a la recessió el 2013.
Per limitar l'impacte d'aquestes mesures, demòcrates i republicans s'han de posar d'acord sobre com ho gestionen, tant a la Cambra de Representants, on els conservadors mantenen la capacitat de bloqueig, com al Senat. Sembla que tots dos partits estan buscant vies d'acord, com ja va dir en el seu discurs després de la victòria el mateix Obama.
L'1 de gener expira l'acord entre demòcrates i republicans que va permetre elevar el sostre del deute nacional sota la condició de negociar un compromís per reduir la despesa. Els republicans volen passar la tisora en programes socials i mantenir la inversió en defensa, un escenari que el president, ara novament amb la paella pel mànec, vol evitar a base d'un consens que li permeti construir un llegat de la presidència.
S'espera que els pròxims mesos Obama també accentuï l'acció política per progressar en una reforma de la llei d'immigració esperonat per la necessitat d'un partit republicà que ha de reconstruir-se i acostar-se a un electorat que l'ha abandonat a les urnes: els hispans.
L'amenaça nuclear iraniana, la gestió de les revoltes àrabs i la relació amb el nou líder xinès centraran l'agenda en política exterior.
De portes endins, Obama haurà de formar el nou gabinet, en què, tal com s'havia anunciat, no hi haurà Hillary Clinton al capdavant de la diplomàcia.
Per limitar l'impacte d'aquestes mesures, demòcrates i republicans s'han de posar d'acord sobre com ho gestionen, tant a la Cambra de Representants, on els conservadors mantenen la capacitat de bloqueig, com al Senat. Sembla que tots dos partits estan buscant vies d'acord, com ja va dir en el seu discurs després de la victòria el mateix Obama.
L'1 de gener expira l'acord entre demòcrates i republicans que va permetre elevar el sostre del deute nacional sota la condició de negociar un compromís per reduir la despesa. Els republicans volen passar la tisora en programes socials i mantenir la inversió en defensa, un escenari que el president, ara novament amb la paella pel mànec, vol evitar a base d'un consens que li permeti construir un llegat de la presidència.
S'espera que els pròxims mesos Obama també accentuï l'acció política per progressar en una reforma de la llei d'immigració esperonat per la necessitat d'un partit republicà que ha de reconstruir-se i acostar-se a un electorat que l'ha abandonat a les urnes: els hispans.
L'amenaça nuclear iraniana, la gestió de les revoltes àrabs i la relació amb el nou líder xinès centraran l'agenda en política exterior.
De portes endins, Obama haurà de formar el nou gabinet, en què, tal com s'havia anunciat, no hi haurà Hillary Clinton al capdavant de la diplomàcia.
