Objectiu: salvar la sargantana pitiüsa de l'extinció a contrarellotge
El temps s'acaba i les sargantanes de les illes Balears estan a punt de desaparèixer. Són el símbol més icònic de Formentera i Eivissa, d'on són endèmiques (no les trobem en cap altre lloc del món). Porten sobre la Terra uns sis milions d'anys, però es calcula que d'aquí només cinc anys es podrien extingir.
La causa: la importació d'oliveres des de la Península, que va portar alguna cosa més que els arbres. Sembla que amb les oliveres van viatjar també diferents espècies de serps, que devoren les sargantanes de manera massiva.
Aquestes serps, la majoria de l'espècie serp de ferradura, són autòctones de la Península i de Catalunya, on estan protegides. Però el seu lloc no són les Balears, on mai hi havien existit i on són una espècie invasora.
Com que les sargantanes no hi havien conviscut abans no les veuen com una amenaça. No han desenvolupat l'instint de fugir de les serps i són tan confiades que els seus depredadors hi tenen un banquet a l'aire lliure.
Les serps s'hi estan reproduint tantíssim que el Govern Balear en captura milers cada any i, així i tot, no dona l'abast i no creu que sigui capaç d'eliminar-les.
La desaparició de les sargantanes perjudica greument l'agricultura
I com més serps hi ha, més s'acosta la fi de les sargantanes de les Pitiüses. Endèmiques de Formentera, Eivissa i els seus illots i, en menor mesura, de Mallorca, la seva disminució pot suposar una catàstrofe per als ecosistemes i la resta de biodiversitat d'aquestes illes.
Oriol Lapiedra, investigador del CREAF, fa anys que les estudia sobre el terreny i ho ha pogut comprovar directament. "És com un castell de cartes. Si li treus la del mig, tot el castell s'ensorra. Això és el que pot passar a Eivissa i Formentera." De fet, els efectes negatius ja estan passant.
Els agricultors tenen la necessitat d'utilitzar productes fitosanitaris contra les plagues quan abans no ho necessitaven. Les sargantanes pitiüses són grans menjadores d'insectes i allà on falten, els insectes es propaguen de manera descontrolada.
Durant milers d'anys han tingut la funció, entre moltes altres, de dispersar llavors, pol·linitzar i mantenir a ratlla els insectes. Sense elles, què passarà amb l'equilibri natural d'aquestes illes?
Com es reprodueix una sargantana en captivitat?
Com a mesura in extremis, el Govern Balear va demanar al Zoo de Barcelona que les intentés criar en captivitat. I, tot i les complicacions, ho han aconseguit amb èxit!
A partir de 17 adults han aconseguit que criïn 12 petites sargantanes.
En diverses peixeres convertides en terrari, les sargantanes tenen tot el que necessiten: abundància de grills per menjar i una temperatura constant de 30 graus.
Aquestes sargantanes són l'esperança. Però si desapareixen del seu lloc originari s'hi podrien reintroduir? De moment, això és una incògnita, ja que si no s'eliminen les serps del seu hàbitat, a les illes Balears, el problema continuarà.
"Arribat el moment intentaríem reintroduir-les. Però, clar, s'hauria de revertir primer la situació a les illes, eliminar-ne les colobres", explica Sito Alarcón, director del Zoo de Barcelona. I afegeix: "Si no, criar-les en captivitat també ens dona un reservori genètic."
Gràcies a aquesta cria en captivitat també les han pogut observar de prop i descobrir més detalls sobre la seva biologia. I, com que ha estat un èxit, el que va començar sent un projecte pilot ara ja és tota una esperança.
Per això, el Govern Balear acaba de signar amb el Zoo de Barcelona un acord d'ampliació de la cria en captivitat que arribarà també als més de 60 illots d'Eivissa.
Una bona notícia per a l'espècie i per a la investigació científica. Però el rellotge continua corrent, i sense sargantanes el futur dels sistemes naturals de l'illa, així com la seva agricultura, pengen d'un fil.
