On s'ha fet la millor calçotada de "Joc de cartes"? El concursant més exigent acaba donant la sorpresa
La darrera entrega de "Joc de cartes", presentada per Marc Ribas, ha convertit la recerca de la millor calçotada en una autèntica travessa gastronòmica.
El programa ha visitat quatre restaurants de l'àrea metropolitana que interpreten el calçot a la seva manera: des de la tradició més estricta fins a propostes que han generat debat, especialment quan no hi havia brasa a la vista.
A més del concurs culinari, la nit ha estat marcada per la personalitat d'un dels participants, que ha encès opinions davant i darrere de càmera.
Marevento: calçots amb vistes al mar, però sense foc
La primera parada ha estat al Marevento, al passeig marítim de Castelldefels, un espai lluminós i ben equipat que proposa un menú de calçots en un entorn de platja. Tot i l'amabilitat de la propietària i la presentació cuidada dels plats, els participants han topat amb dos punts crítics:
- els calçots no es feien a la brasa, sinó al Josper
- han detectat salsa romesco comprada
La lentitud en la sortida dels plats i alguns errors de cuina --com una tempura crua i un arròs massa salat-- han marcat la visita. L'espai, en canvi, ha estat el més ben valorat.
L'Espectacular: elegància, creativitat i una barbacoa massa modesta
La segona parada ha portat el grup fins a L'Espectacular, a Gavà. Un local ampli i estilitzat que d'entrada ha impressionat els rivals fins que han vist la barbacoa del jardí.
Qualificada com "de joguina", la graella ha generat moltes decepcions abans d'entrar a tastar els plats.
Tot i alguna proposta arriscada --com una salsa de calçots amb nous-- i presentacions molt cuidades, l'experiència ha estat irregular. El moment més comentat? Una crema catalana feta dos dies abans que ha desconcertat Marc Ribas.
L'establiment ha acabat amb un 5,6 de mitjana, suspens en menjar i calçots.
Can Sues: producte propi i sabor autèntic
El tercer establiment, Can Sues, entre Terrassa i Sant Quirze, ha aportat un toc de tradició. El propietari cultiva els seus propis calçots i treballa amb una cuina àmplia i ben equipada, en una masia antiga amb molta personalitat.
La sorpresa ha estat que, tot i que reivindicaven l'essència tradicional, els calçots tampoc es feien a la brasa. Malgrat això, la qualitat del producte ha convençut el grup: mongetes excepcionals, una salsa intensa i una carn molt tendra.
Ha estat un dels espais més ben valorats de la nit.
Can Sardà: la brasa més esperada i un concursant que no deixa ningú indiferent
A Can Sardà, Ferran Fernández --el concursant amb més taules i també el més exigent de la nit-- desplega una manera de treballar que combina tradició i rigor absolut. Gairebé quaranta anys fent calçotades l'avalen, i es nota.
Tant, que només entrar al restaurant els rivals s'han quedat de pedra veient la brasa: gran, ben mantinguda i preparada per produir calçots com déu mana.
La sorpresa ha continuat a la sala, on cada taula disposava d'una tauleta per demanar el que fes falta. El comentari d'un dels participants ho ha resumit perfectament:
"Això sí que no m'ho esperava del Ferran." Les vistes del local també han generat comentaris entusiastes --"una passada", deien-- i la cuina, equipada fins al detall, ha reforçat la idea que allà es prenen seriosament la feina.
A la cuina, però, el ritme és sagrat: el Ferran no s'ha mossegat la llengua quan ha volgut que les coses anessin més ràpid.
"Si em diuen que estan crus, l'hem cagat, eh. Vull que surti el menjar ràpid. Espavila, que no tens dos minuts."
Pel que fa al menjar, els plats han causat sensació: calçots ben resolts, carns que feien patxoca i racions contundents. L'únic punt discutible ha estat la salsa, que alguns l'han trobat "una mica pujada de tomàquet".
El concursant més exigent es corona com el rei del calçot a "Joc de cartes"
La confrontació final ha deixat les cartes damunt la taula: l'equilibri de puntuacions apuntava en una direcció molt clara. El concursant més exigent --i també el que havia repartit les valoracions més dures-- ha estat finalment qui ha defensat amb més fermesa la seva manera de fer.
Tot i el seu to alliçonador, Marc Ribas no ha dubtat a reconèixer-li el mèrit i l'ha batejat com "el rei del calçot" de la zona.
La ironia de la nit? Que el plat més celebrat de la seva proposta no han estat els calçots, sinó uns canelons que han sorprès a tothom i que han acabat definint el nivell de la seva cuina.
