Optimisme moderat en l'equador de la cimera de Bali tot i que encara no hi ha acords concrets
Llums i ombres quan fa una setmana que ha començat la Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic a Bali. La cimera arriba a l'equador de les negociacions amb satisfacció per la bona voluntat de tots els assistents, però sense haver arribat encara a acords concrets. Les Nacions Unides confien que la trobada donarà el seu fruit. De moment hi ha avenços significatius en el com i el quan s'ha d'aplicar la lluita contra l'escalfament global. Més difícil és saber qui pagarà el procés. L'aspecte econòmic marcarà l'èxit de la Conferència i serà la clau per vèncer les reticències dels països emergents a reduir les seves emissions de CO2.
3 min
La Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic ha tancat la seva primera setmana amb optimisme però sense decisions clares. Els prop de 190 països participants comparteixen l'opinió que és essencial dissenyar mecanismes per lluitar contra l'escalfament global, d'acord amb els advertiments del Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) que ha deixat clara la necessitat d'adaptar-se a l'augment de temperatures.
A la pràctica, aquesta voluntat s'està traduint en progressos sobre els mecanismes per transferir tecnologies "netes" als països més pobres, així com fórmules que obrin els mercats a productes tecnològics més respectuosos amb el medi ambient. Tot i això, no es posen d'acord en com finançar-ho. Molts països en vies de desenvolupament reclamen un fons per a la transferència de tecnologia, mentre que les nacions industrialitzades entenen que aquests costos es poden cobrir amb ajudes ja existents.
També hi ha entesa sobre la necessitat de limitar les emissions de CO2 procedents de la desforestació. Aquesta qüestió va quedar fora del Protocol de Kyoto però s'ha demostrat essencial, ja que aquests gasos representen el 20% del total de les emissions nocives a l'atmosfera.
Problema: "No" a reduir les emissions
On sí que no hi ha acord de cap de les maneres és en la reducció d'emissions de diòxid de carboni més enllà de la desforestació. De fet, el principal escull amb què ha topat la cimera de Bali és el ferm rebuig dels països en vies de desenvolupament a comprometre's a reduir les seves emissions, tal com reclamen algunes nacions industrialitzades.
Països com la Xina i l'Índia, que en els últims anys han incrementat enormement la xifra de gasos d'efecte hivernacle que envien a l'atmosfera, s'han situat entre els principals contaminants del planeta. Ara, no es deixarà imposar cap tipus de limitació en les emissions que pugui aturar el seu potent creixement econòmic.
El secretari executiu de la Convenció Marc de l'ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC), Ivo de Boer, apunta que de moment s'estan debatent fórmules per "incentivar aquests països a limitar les seves emissions". Per evitar aquest punt, De Boer es mostra partidari que el debat de Bali no se centri en els límits concrets d'emissions. Les Nacions Unides prefereixen ajornar aquesta qüestió per d'aquí a dos anys, a la cimera de Copenhaguen.
L'ONU: avís d'urgència
De Boer es mostra optimista pel que qualifica d'avenç que s'ha viscut en només set dies de conferència. El secretari afirma, però, que és urgent que a Bali s'arribin a resultats tangibles i ha recordat el missatge de l'IPCC: "actuar ara". Així, un cop més, les Nacions Unides emplacen a donar una resposta política als avisos de la ciència.
L'objectiu de Bali no és aconseguir un text que doni continuïtat al Protocol de Kyoto, que expira el 2012, sinó establir les bases que determinaran si la comunitat internacional podrà arribar a un acord per seguir treballant conjuntament. La idea és aconseguir un acord que permeti arribar a la cimera de Copenhaguen de 2009 amb la unitat necessària per fer un pacte global contra el canvi climàtic.
L'objectiu és ambiciós, però l'èxit de Bali dependrà, com sempre, de l'establiment de mecanismes de finançament que serveixin per desenvolupar tant l'adaptació com la mitigació de l'escalfament global. Un punt sobre el qual encara no hi ha acord.
A la pràctica, aquesta voluntat s'està traduint en progressos sobre els mecanismes per transferir tecnologies "netes" als països més pobres, així com fórmules que obrin els mercats a productes tecnològics més respectuosos amb el medi ambient. Tot i això, no es posen d'acord en com finançar-ho. Molts països en vies de desenvolupament reclamen un fons per a la transferència de tecnologia, mentre que les nacions industrialitzades entenen que aquests costos es poden cobrir amb ajudes ja existents.
També hi ha entesa sobre la necessitat de limitar les emissions de CO2 procedents de la desforestació. Aquesta qüestió va quedar fora del Protocol de Kyoto però s'ha demostrat essencial, ja que aquests gasos representen el 20% del total de les emissions nocives a l'atmosfera.
Problema: "No" a reduir les emissions
On sí que no hi ha acord de cap de les maneres és en la reducció d'emissions de diòxid de carboni més enllà de la desforestació. De fet, el principal escull amb què ha topat la cimera de Bali és el ferm rebuig dels països en vies de desenvolupament a comprometre's a reduir les seves emissions, tal com reclamen algunes nacions industrialitzades.
Països com la Xina i l'Índia, que en els últims anys han incrementat enormement la xifra de gasos d'efecte hivernacle que envien a l'atmosfera, s'han situat entre els principals contaminants del planeta. Ara, no es deixarà imposar cap tipus de limitació en les emissions que pugui aturar el seu potent creixement econòmic.
El secretari executiu de la Convenció Marc de l'ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC), Ivo de Boer, apunta que de moment s'estan debatent fórmules per "incentivar aquests països a limitar les seves emissions". Per evitar aquest punt, De Boer es mostra partidari que el debat de Bali no se centri en els límits concrets d'emissions. Les Nacions Unides prefereixen ajornar aquesta qüestió per d'aquí a dos anys, a la cimera de Copenhaguen.
L'ONU: avís d'urgència
De Boer es mostra optimista pel que qualifica d'avenç que s'ha viscut en només set dies de conferència. El secretari afirma, però, que és urgent que a Bali s'arribin a resultats tangibles i ha recordat el missatge de l'IPCC: "actuar ara". Així, un cop més, les Nacions Unides emplacen a donar una resposta política als avisos de la ciència.
L'objectiu de Bali no és aconseguir un text que doni continuïtat al Protocol de Kyoto, que expira el 2012, sinó establir les bases que determinaran si la comunitat internacional podrà arribar a un acord per seguir treballant conjuntament. La idea és aconseguir un acord que permeti arribar a la cimera de Copenhaguen de 2009 amb la unitat necessària per fer un pacte global contra el canvi climàtic.
L'objectiu és ambiciós, però l'èxit de Bali dependrà, com sempre, de l'establiment de mecanismes de finançament que serveixin per desenvolupar tant l'adaptació com la mitigació de l'escalfament global. Un punt sobre el qual encara no hi ha acord.
