Orgull de barri: Girona Est lluita contra l'estigma i reivindica el sentiment de pertinença
La Font de la Pólvora es troba a la perifèria de la Girona, concretament a un quilòmetre del centre de la ciutat. Forma part del barri de Girona Est juntament amb Vila-Roja, Mas Ramada, la Creueta i el Grup Sant Daniel.
Sovint quan se sent parlar de la Font de la Pólvora o Vila-Roja a les notícies és per fets relacionats amb la delinqüència o el frau elèctric que cometen alguns dels veïns. Fets que han anat allunyant aquest sector de la resta de la ciutat, i han incrementat la segregació i els estigmes negatius cap a la gent que hi viu.
Etiquetes i prejudicis
La Mari Cortés Amador fa més d'una dècada que regenta una fleca amb la família a Font de la Pólvora, i assegura que la imatge real del barri s'allunya molt de la que es projecta als mitjans o de la que tenen la resta de gironins. Diu que "abans de parlar s'hauria de venir al barri, conèixer la gent. Sempre estem en el punt de mira, però aquí hi ha gent molt treballadora".
Una opinió que comparteix Juan Olmo, conegut com a Lele, que fa molts anys que fa de monitor a l'Escola Font de la Pólvora i també fomenta la inclusió i els valors positius a través de l'esport a l'Escola Esportiva Girona Est.
Afirma que se sent orgullós de viure i treballar aquí i reivindica que fa molts anys que tant entitats com una gran part del veïnatge "estan fent feina molt ben feta perquè cada vegada hi ha més persones que van a la universitat i que són educadors socials, integradors socials o professors".
Girona Est també és Girona, per què no podem tenir les mateixes facilitats que els altres barris?
Referents positius per transformar el barri
El president de l'Associació de Veïns, José Fernández Amaya lamenta: "El fet que hi hagi gent que no fa bé les coses ens perjudica a tots. Per això volem canviar aquesta mirada, aquesta visió que tenen la gent de fora". Per això posa molt en valor la feina en xarxa que s'està fent i les figures de persones com en Lele o l'Ángela, que van néixer al barri i han decidit quedar-s'hi per fer feina d'integració.
L'Ángela es presenta com a "mestra i gitana" i creu que això la pot ajudar a trencar estereotips, "sobretot per ajudar les nenes que són d'aquí perquè no es pensin que per ser d'una ètnia o d'un barri com el nostre de la perifèria, no podem ser el que vulguem ser".
Tant en Lele com l'Ángela pensen que "desgraciadament només s'ensenyen les coses dolentes, però realment sempre hi ha hagut gent molt humil i molt honrada que ha estudiat. El que passa és que això no es veu i sembla una cosa estranya i realment no ho és".
Gent formada i del barri que volen mostrar l'altra cara del barri i sobretot que els infants creixin aliens als estigmes i les barreres.