Oriol Vinyals (Google DeepMind): "Podem arribar a una IA que ens iguali en un horitzó de 2 a 10 anys"

Eines d'ús comú a dia d'avui com la traducció automàtica, la cerca per imatges o les respostes predictives dels correus de Gmail tenen al darrere les contribucions del científic català Oriol Vinyals (Sabadell, 1983). Centrat a ensenyar a pensar a les màquines, és vicepresident de recerca en intel·ligència artificial a Google DeepMind i cap tècnic de Gemini, el potent model d'IA.

Vinyals ha estat aquesta setmana a Barcelona per ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va llicenciar en la doble titulació de matemàtiques i enginyeria de telecomunicacions al CFIS. En aquesta entrevista per 3CatInfo anticipa els avenços en IA que estan a punt d'arribar i reflexiona sobre els canvis socials que comportaran.

Vicky Miró Julià: Fa només una setmana que heu llançat Gemini 3. Com va l'estrena?

Oriol Vinyals: El nou model ha guanyat molt en capacitats i per a nosaltres és important veure què és útil per als usuaris. De vegades pensem que la gent voldrà fer una cosa i acaben fent una altra cosa totalment diferent. Això és molt interessant!

Veure en massa el que la gent troba més interessant. Però a la vegada estem molt atents a les errades per esmenar-les en els pròxims models.

A DeepMind, el laboratori d'IA de Google, treballeu a uns anys vista. Què està a punt d'arribar?

O.V.: Una cosa tècnica que és molt xula és que aviat podrem personalitzar-nos els xatbots. El model podrà personalitzar-se segons les preferències de l'usuari, per exemple, sobre la manera d'escriure, o la llargada dels textos.

Un altre aspecte molt interessant és la comunicació a partir d'imatges. Ara la gent diu: "Explica'm la xerrada d'aquesta persona i fes-me un dibuix", i et fa un esquema perfecte.

Això passarà amb els vídeos. Podràs demanar un resum d'una xerrada, però que sigui un vídeo complet. I arribarà aviat, potser mig any o un any.

Com a científic d'intel·ligència artificial vius un temps emocionant. Com veus la possibilitat que s'arribi a una intel·ligència artificial com la humana o que superi la humana?

O.V.: S'hi arribarà. Els terminis depenen de la definició d'AGI, intel·ligència artificial general. De si esperes respostes com les d'un humà de nivell mitjà o d'un nivell de doctorat. Però jo crec que estem parlant d'un horitzó de dos a deu anys en el camp dels xatbots.

Saps que aquest escenari fa por a moltes persones...

O.V.: Sí. Nosaltres com a científics d'IA volem crear una intel·ligència artificial per entendre'ns una mica a nosaltres mateixos, no?

Construïm intel·ligència per entendre la intel·ligència. És com una missió científica molt profunda d'autoreflexió d'entendre quin tipus de processos creen les emocions, la intel·ligència, la creativitat. La nostra motivació és veure com ens pot augmentar, no reemplaçar.

Però al discurs d'acceptació com a doctor honoris causa per la UPC, vas parlar d'una pregunta que et fas de forma recurrent, i que anomenes el dilema del constructor: "En la nostra recerca per crear intel·ligència no estem dissenyant la nostra pròpia obsolescència?"

O.V.: És una pregunta profunda i urgent. Nosaltres el que estem intentant és veure com podem col·laborar. Internet, com els mòbils, augmenten la productivitat. Amb AlphaFold nosaltres vam aconseguir descobrir l'estructura de proteïnes, era un repte gegantí i hem accelerat el desenvolupament de medicaments.

La IA és una eina que qui la sàpiga fer servir bé, estarà adaptat al futur. El que segur que passarà és que en els pròxims anys hi haurà una transformació d'una eina que passarà a ser totalment "mainstream", com diem en anglès. En les feines digitals, la gent s'haurà d'adaptar.

La recomanació és que provin la IA. Proveu com funciona i adapteu-vos a la tecnologia com ens hem adaptat en el passat.

Un dels problemes o de les incerteses és que passarà ràpid, passarà més ràpid que el que va passar amb internet. Els mòbils van anar encara més ràpid i això està anant bastant ràpid.

La intel·ligència artificial serà una revolució que ens canviarà la vida.

O.V.: N'estic convençut. Per exemple, amb el temps, quan la IA es faci més potent i no faci errors greus, serà possible que veiem la universitat com un lloc on aprendre a interactuar amb persones, a ser líders.

Potser per adquirir les habilitats més bàsiques de càlcul i àlgebra la IA i els professors es complementaran, o bé hi haurà tutors d'IA i la gent ho podrà aprendre de la seva pròpia manera. És una personalització brutal.


Però, de moment, el debat és si la IA pot tenir un impacte cognitiu negatiu en els estudiants universitaris.

O.V.: Podríem confiar-hi si fos més precisa. Però hi ha massa imprecisions. El 90% de vegades l'encerta, però el 10% potser has de ser crític. I quan no tens els coneixements base, no pots ser-ho.

Els professors avui en dia han de mostrar els estudiants com fer servir aquesta eina i els estudiants han de tenir els coneixements bàsics per poder criticar-la i per poder dir no, aquest teorema no és veritat, o això no existeix.

Com a pare, t'amoïna?

O.V.: Com a pare penso com canviarà l'educació. Aquests dies a la UPC hem parlat amb molts professors de com la tecnologia canviarà la forma en què interactuem amb una entitat nova. Llavors, com a pare, penso: "Vull estudis per veure si els xatbots seran bons o seran dolents per a un adolescent o per a un nen."

La meva posició, com a científic, és voler veure quin tipus d'influència tindran abans de donar accés a un nen a aquesta tecnologia.

Sense tenir un estudi científic, personalment no recomanaria deixar a un nen interactuar amb una IA. Però com es transformarà l'educació i sobretot com els joves s'adaptaran a aquesta tecnologia, com en el meu temps va ser internet, és una de les coses amb què penso dia a dia.