Pastors que emigren amb les ovelles per trobar terres on pasturar
Pastors catalans de petites explotacions d'ovelles no troben terres per pasturar. És el cas d'en David Sanromà, un pastor de Molló (el Ripollès) que tot i néixer al barri de Gràcia, a Barcelona, sempre s'ha sentit atret per la muntanya i va formar part de la primera promoció de l'Escola de Pastors de Catalunya el 2009.
Ara viu a Espinavell, un poble envoltat de boscos i prats, ideals perquè hi mengin les seves 90 ovelles de raça ripollesa. Però al revés del que sembla, no troba prou terres per alimentar-les: la seva família no és de tradició pagesa i ha hagut de començar la seva activitat de zero. Segons Sanromà, els productors busquen més terres de les que necessiten:
La gent que té més terres, hi posa tants animals com pot. Per què? Perquè el sector ramader cobra subvencions lligades a les finques que pot declarar i al nombre de caps de bestiar que hi pasturen. Però durant l'hivern els animals també s'han d'alimentar, i als prats no hi ha herba.
En aquest sentit, Sanromà assegura que és llavors quan farien falta ajuts econòmics cap al sector:
Necessites que et donin més subvencions per poder cobrir aquests sobrecostos, i busques més terres i compres més animals per rebre més ajuts. Això és un peix que es mossega la cua.
Sanromà afirma que això fa que les explotacions siguin cada cop més grosses, i la llei de l'oferta i la demanda condemni els ramats petits com el seu, perquè no té els diners per poder tenir terres on pasturar.
I la situació no s'arregla amb les pastures públiques, el 51% de totes les que hi ha a Catalunya. La Generalitat en traspassa la gestió als ajuntaments. I a Molló, qualsevol de la quinzena d'explotacions de bestiar del municipi té dret a un tros de pradell. Però el repartiment tampoc afavoreix Sanromà:
Es reparteixen en relació amb el nombre de caps de bestiar que té cada explotació. Per tant, les explotacions grans reben més hectàrees que les petites. Estic en desacord amb això, perquè el tros comú s'hauria de dividir a parts iguals sobre els productors que hi optem.
De les 473 hectàrees disponibles, a en David n'hi toquen 5, un 1% del total de les disponibles a la muntanya comunal. Només té menjar per alimentar 35 ovelles, un terç del seu ramat.
La solució: passar la frontera
En David Sanromà, per poder sobreviure ha de caminar cinc minuts a peu. Els que tarda a arribar a la frontera amb França. I és que porta les ovelles d'Espinavell fins a la Menera, a la comarca del Vallespir, a quatre hores de camí.
Segueix sent Catalunya, però per un pastor d'ovelles tenir el ramat sota domini francès o espanyol representa tot un canvi. Defensa que les explotacions petites poden sobreviure millor a França, on per exemple hi ha menys paperassa per fer venda directa:
És diferent, perquè el govern francès vol que la seva producció sigui del país i vol que la població consumeixi els seus productes. Al costat francès, una família pot sobreviure amb 50 vaques, però al costat espanyol, el menys espavilat n'ha de tenir 100 per mirar de fer números similars per subsistir.
El ramat d'en David menja al Vallespir tres quartes parts de l'any. Però té altres maldecaps, com haver de pagar una taxa per travessar la frontera, pagar vacunes perquè les ovelles pasturin per dos estats diferents, i pagar el terreny de Prats de Molló i la Menera sumat als pocs que pot llogar a Catalunya per seguir tenint registrada l'explotació al Ripollès. Assegura, però que ho paga encantat:
Pago molt menys que al Ripollès. Aquí les muntanyes estan més netes, per tant hi ha més hectàrees de pastura i hi ha menys competència, i el bestiar pot fer el que ha de fer: menjar tranquil.
En canvi, no hauria d'assumir aquests costos si no hagués de passar a frontera.
Demana inspeccions més fortes a la Generalitat, perquè creu que hi ha molta gent que s'aprofita de tenir terres, i no hi fa pasturar el bestiar que hi declara.
Per ell, la situació s'ha tornat límit, perquè sense terres ni ovelles, rep només 500 euros anuals d'ajuda mentre que la quota d'autònoms és de prop dels 300 euros mensuals. Per aquest motiu, en David està obligat a buscar una altra feina, i deixar temporalment les ovelles amb un altre pastor.
El seu exemple és el de moltes explotacions ovines petites: que moren. Catalunya ha perdut mig milió d'ovelles en els últims 20 anys, més de la meitat dels caps que tenia a principis de segle. I emigrar, per alguns, s'està convertint en una opció.
