Patrimoni amenaçat pel boom dels detectors de metalls

Monedes d'època romana, objectes decoratius, eines de treball o joies antigues. Els nombrosos jaciments del nostre país amaguen tresors molt valuosos que, a banda de cridar l'atenció dels arqueòlegs i estudiosos, també atreuen lladres furtius.

Estan considerats objectes de domini públic i sostreure'ls ocasiona danys irreversibles al patrimoni cultural. Els Agents Rurals constaten que aquestes pràctiques es porten a terme amb l'ajuda d'aparells detectors de metalls.

El coordinador de patrimoni cultural dels Agents Rurals, Adam Picón, explica que aquests aparells estan de moda i que, més enllà de la seva vessant lúdica, poden suposar una pràctica il·lícita si tenen com a objectiu restes patrimonials i històriques. 

"S'estan popularitzant per diversos factors: des de la televisió, una fàcil adquisició a nivell econòmic i, sobretot, un marc legislatiu que no regula de forma clara l'ús del detector de metalls aquí a Catalunya."

El 2020 i el 2021 el cos ha fet una quarantena d'inspeccions, cada any, per l'ús il·lícit d'aquests aparells. La meitat, dins de jaciments arqueològics, i darrerament també a la costa, amb espolis subaquàtics.

Els Agents Rurals recorden que hi ha sectors sota l'aigua que són jaciments inventariats o que són susceptibles de poder contenir objectes de valor històric. A més, la majoria de jaciments terrestres estan encara per descobrir, amb la qual cosa el risc d'espoli és elevat.   

"L'any del confinament vam tenir dades de rècord i el 2021 les vam superar. A més, amb modalitats noves com l'ús de detectors de metalls en l'àmbit subaquàtic, a la Selva i el Baix Empordà. És un fenomen que intuïm que està agafant força."

Un dels darrers casos, a la Segarra

Els responsables del jaciment ibèric del pla de les Tenalles de la Mora, al municipi de Granyanella, van trobar fa uns dies que algú havia remogut la terra i fet una dotzena de forats en una zona que havien preparat per excavar.

No s'ha pogut comprovar si se'n van endur alguna cosa, però es té clar que algú hi va passar amb el detector de metalls. Pràctiques com aquesta esborren el context arqueològic, és a dir, la relació dels objectes entre ells i amb l'espai. Així es perden elements clau per obtenir informació en un procés d'excavació.

Una normativa poc clara

Els Agents Rurals alerten que cal adaptar la normativa per evitar aquests danys sobre el patrimoni. La recerca no autoritzada d'objectes arqueològics és una infracció administrativa i pot constituir un delicte que comporta presó en els casos més greus.

El problema és, segons el cos, que la llei de patrimoni cultural catalana no fa cap esment de l'ús dels detectors de metalls i la regulació no és prou clara. Per això, reclamen adaptar la normativa per dissuadir els espoliadors, com ja han fet territoris com l'Aragó o Andalusia.

Turisme espoliador

Segons Adam Picón, la majoria d'infractors són d'aquí, però també es detecten turistes que venen a espoliar jaciments. El 2021 van detectar ciutadans de països de l'est d'Europa o de Bèlgica a les comarques tarragonines, o francesos i alemanys a l'Empordà.

Sovint, costa molt poder recuperar el patrimoni sostret, però els darrers anys els Mossos d'Esquadra sí que n'han pogut localitzar alguns. Els havien publicitat en plataformes web de venda de productes de segona mà.