Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

La pintora valenciana, a "L'eclipsi"

Paula Bonet: "Pensava que l'assetjament s'havia de visibilitzar, però has d'estar molt preparada"

La pintora visita "L'eclipsi" de Roger Escapa per parlar de la seva vida i els límits que posa amb les seves obres

REDACCIÓ

11/10/2024 - 12.23 Actualitzat 19/09/2025 - 12.19

L'artista, il·lustradora i pintora Paula Bonet entra al fotomaton de "L'eclipsi" per ser entrevistada per Roger Escapa. "La millor nit de la meva vida va ser la que vaig estar sola a Santiago de Xile, amb vint anys, després d'haver decidit fugir en un moment en què no teníem telèfons intel·ligents ni xarxes socials", assegura abans de començar la conversa. 

Fer cas a un impuls 

La Paula era a la Facultat de Belles Arts quan va tenir un impuls i va baixar corrents a secretaria per demanar una beca per anar al lloc més lluny possible. Li van proposar Xile. No s'ho va pensar. 

"Amb el temps, penso que fugia de moltes més coses que en aquell moment no identificava. Fugia d'una rigidesa de relacions familiars i d'un entorn que tenia moltes normes que jo no entenia." 

La trampa més gran per a un artista

La pintora valenciana ho té clar: no es vendria mai a una marca comercial. Per ella, la pitjor trampa per a un creador és perdre's treballant per a altres i oblidar el que et fa únic. 

 "No sempre estic en un estat de plenitud quan pinto, però hi ha moments en què toques quelcom inexplicable, un punt màgic que saps que existeix. És molt difícil d'expressar, impossible de comercialitzar, i aquest és el meu tresor."

Paula Bonet, al fotomatón de "L'eclipsi", amb Roger Escapa (3Cat)

La connexió amb el seu avi Alfonso 

Un dels moments més emotius del programa arriba quan la Paula obre la capsa dels records i descobreix una peça de fusta del seu avi Alfonso, fuster de professió.  

"Ell era molt important per a mi. Va ser el primer adult que em va tractar com a igual, i em va ensenyar que la bellesa del món va acompanyada de dolor, un dolor que cal afrontar." 

Avi i neta compartien l'art de treballar amb les mans, una part del seu cos que, en el passat, va arribar a odiar.  

"Tinc les mans grans i de petita em deien que tenia mans d'home. En una societat obsessionada amb l'estètica, això em feia sentir insegura. Un dia, una persona me les va agafar i em va dir que eren poderoses. Aquell moment em va impactar i ara me les estimo molt, tot i que estiguin gastades de tant pintar." 

 

Víctima d'un assetjament 

En els darrers anys, Paula Bonet ha estat al centre d'un cas d'assetjament molt mediàtic, una situació que l'ha obligat a fer un pas enrere i desaparèixer públicament. L'artista explica que es va sentir ignorada en l'apartat artístic, ja que quan anava a fer entrevistes, tothom semblava més interessat en el seu cas personal que en la seva obra. 

Quan el Roger li pregunta si creu en el sistema, reflexiona:  

"És molt trist, però abans de viure aquesta situació, jo era de les que pensava que era essencial visibilitzar i denunciar aquests temes. Ara mateix, no recomanaria a ningú que passi per un procés com el que he viscut." 

A La madriguera, només dones 

La madriguera va néixer com un refugi personal per a Paula Bonet, un espai íntim per treballar i explorar la seva creativitat. Amb el temps, però, aquest lloc va esdevenir un punt de trobada per a moltes altres persones. Tot i que al principi estava obert tant a homes com a dones, Bonet va prendre la decisió de restringir-lo només a les dones

"Em vaig adonar que, quan hi havia homes, es repetien certs rols que no m'interessava que hi fossin. A més, hi havia temes profunds, especialment aquells relacionats amb el dolor, que quedaven silenciats davant la presència dels homes. Vaig voler que La madriguera fos un espai segur, on les dones poguessin enfrontar-se als seus dolors més amagats d'elles mateixes a través de l'art." 

La relació amb la maternitat

L'escriptora i il·lustradora va viure dues pèrdues gestacionals. El 2018 va publicar "Roedores", una obra que combina un diari íntim on descriu amb cruesa els sentiments que la van envair durant la gestació i els dos avortaments espontanis, i un quadern amb il·lustracions de diverses espècies de rosegadors i les seves característiques. 

"El llibre em va fer veure que havia caigut en la trampa social que diu que, si ets dona i tens un úter, has de ser mare. Per mi, això va ser un punt de revelació, perquè vaig comprendre que la meva vida no inclou una maternitat d'aquest tipus." 

L'entrevista sencera ja està disponible a la plataforma 3Cat