Peguera celebra la festa major del poble on no viu ningú
La majoria de municipis catalans aquestes setmanes estan preparant i gaudint les seves festes majors.
Al Berguedà, el poble de Peguera --ubicat dins del municipi de Fígols i que es troba a uns 1.640 metres d'altitud, entre Rasos de Peguera, al sud, i la serra d'Ensija, al nord-- no n'és una excepció. Desenes de persones s'hi concentren aquest diumenge per dinar plegats, veure teatre o ballar.
Concretament, en el programa d'aquest any: cursos per fer ungüent i culleres de fusta, missa, explicació escenificada de les llegendes del poble, dinar de germanor, concurs de truc i un gran ball per cloure la festa. La gran particularitat de Peguera, però, és que des del 1968 no hi viu ningú.
Històricament, va ser un poble lligat a la ramaderia i l'explotació minera i forestal, especialment durant els segles XIX i XX, quan les mines de carbó i l'extracció de fusta van donar-li una certa vitalitat. Això va comportar un gran creixement demogràfic, amb gent nouvinguda d'altres parts del país.
Però amb la fi de l'activitat minera a la zona, el petit nucli va quedar deshabitat. Així, a partir de la dècada dels cinquanta, la població va disminuir dràsticament, i va passar de 70 habitants a només 26 l'any 1960, fins que l'última casa habitada va tancar a finals de la dècada.
Anys d'esplendor i recuperació de la festa
En els bons temps, Peguera celebrava la festa major el cap de setmana següent al dia de Sant Jaume, el 25 de juliol.
Era costum fer un gran ball, matar un xai per menjar amb la família, i es feien jocs per a nens mentre els grans jugaven a la botifarra o la manilla. Per acabar la festa, anaven a la font de Bergues a gaudir d'una coca i anís.
Una festa major que, en bona part, fa 27 anys Antonio Casòliva i la seva família van voler recuperar cada últim diumenge de juliol i ha esdevingut un punt de trobada per a antics veïns, descendents i amants de la muntanya.
El fill i un dels principals organitzadors, Toni Casòliva, explica a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que veure any rere any el reguitzell de gent que hi va "posa la pell de gallina".
Una darrera curiositat d'aquest petit nucli deshabitat és que l'any 2003 un xeic dels Emirats Àrabs va comprar el 80% del territori del poble per fer-hi un gran complex del luxe, amb un hotel de cinc estrelles, grans instal·lacions esportives, un heliport i rehabilitar les cases per fer apartaments turístics. De moment, el projecte està paralitzat a l'espera dels permisos administratius.
