Peinado vol que el segon judici a Begoña Gómez també es faci amb jurat popular
El jutge Juan Carlos Peinado fa un nou pas contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, i planteja un segon judici contra ella amb jurat popular per la resta de delictes que li imputa a més del de malversació.
Una setmana després de plantejar la mateixa fórmula per al primer judici, el titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid ha comunicat aquest dijous que també vol enviar-la davant d'un jurat popular pels primers delictes pels quals la va investigar, que són els de corrupció en els negocis, tràfic d'influències, apropiació indeguda i intrusisme.
Per fer-li saber la seva decisió, que encara té marge de recurs, el jutge ha citat Begoña Gómez, la seva exassistent Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés dilluns que ve a la tarda.
En la interlocutòria, el jutge els fa saber que "hauran de comparèixer necessàriament assistits del seu lletrat", després que dissabte passat ni Begoña Gómez, ni la seva assessora ni el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín, acudissin a la vista convocada per concretar la seva imputació per presumpta malversació.
En aquesta peça principal, Peinado investiga si la dona del president del govern espanyol va influir a favor de les empreses de Juan Carlos Barrabés, adjudicatari de contractes públics, així com el seu rol a la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense de Madrid, inclòs el patrocini empresarial d'un programari per a la càtedra.
Com funciona un jurat popular?
Els jurats populars estan formats per nou ciutadans, i dos suplents, la funció dels quals és emetre un veredicte, que indica si està provat o no el fet que es jutja, i determinar la culpabilitat i inculpabilitat de cada acusat perquè, a continuació, el magistrat que presideix la sala dicti sentència.
Els ciutadans que componen aquests tribunals són elegits per sorteig i tenen el deure d'actuar com a jurats, encara que hi ha una sèrie de motius pels quals es poden excusar, diverses incompatibilitats i les parts poden recusar-ne alguns sense donar-ne motiu.
