Pensionistes de 90 anys que fan el pi i eviten el despoblament
A Sant Agustí de Lluçanès, més de la meitat dels veïns són pensionistes

Pensionistes de 90 anys que fan el pi i frenen el despoblament

L'envelliment en molts pobles interiors de Catalunya és un toc d'alerta de cara al futur però, segons els demògrafs, els pensionistes també eviten que alguns municipis quedin buits
Jordi Canal / Nati Adell / Sofia Cabanes/ Ricard Buigues
4 min

Si en un mapa de Catalunya tracem una línia més o menys paral·lela a la costa, que comenci al Ripollès i acabi a la Terra Alta, aquesta ratlla ens indicarà les zones amb més percentatge de pensionistes per habitant del país comparant dades del padró i de la Seguretat Social.

Una situació que es repeteix per norma general cap a l'interior, mentre que cap al litoral i prelitoral hi ha les zones amb proporcions més baixes.

Aquests percentatges alts de pensionistes, símptoma de l'envelliment de la població, representen un risc de despoblament per a molts municipis. Però de moment, el frenen.

Segons Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, els pensionistes cobren una prestació i poden quedar-se al poble, mentre que les persones en edat de treballar n'han de marxar si no tenen feina.

És una garantia del present de no despoblament, però si no hi ha un relleu generacional, en un futur sí que hi haurà aquest despoblament perquè aquesta gent, quan mori, no tindrà un reemplaçament.

Sant Agustí de Lluçanès: 53% de pensionistes

El poble amb més jubilats per habitant de Catalunya és Sant Agustí de Lluçanès, a Osona. Un poble amb molta gent gran, però tots molt actius: remenen l'hort, van a caminar i un cop per setmana fan gimnàs.

El veí més vell, l'Enric Dot, té 90 anys, és besavi i encara fa el pi.

Fer l'arbreforc, que en dèiem. Allà a l'hostal, encara el vaig fer al cim d'una bala de palla d'aquelles grosses.

L'Enric Dot feineja cada dia a l'hort, condueix i està fort com un roure (Nati Adell)

Pagesos i ramaders allarguen la vida laboral per falta de relleu i perquè es treuen millor jornal que amb la pensió, explica l'alcalde, Josep Pujol, de 69 anys.

Amb una pensió d'autònoms no pots viure; doncs a treballar. No pots plegar. No es pot viure de pagès i el jovent marxa.

Al poble no hi ha serveis: ni botigues, ni metge, ni cafeteries, ni bancs. Per tot han d'agafar el cotxe. No hi ha les comoditats de ciutat, però hi estan acostumats. Són gent que han viscut tota la vida a Sant Agustí de Lluçanès i estan encantats de viure-hi.

Es Bòrdes: 4% de pensionistes

Tot i ser a l'interior i, per tant, trencant la tònica general, Es Bòrdes, a la Vall d'Aran, és el municipi amb un percentatge més baix de pensionistes. Dels seus 285 habitants, només 12 persones cobren una pensió.

D'una banda, hi ha hagut un increment de les defuncions, com constata el tinent d'alcaldia del municipi, Mario Calles.

Per exemple, a l'última [persona que ha mort] li faltava un mes per complir els 100 anys i n'hi ha hagut sis o set casos més.

L'escola, que va estar a punt de tancar fa 15 anys, té actualment una trentena d'alumnes (Sofia Cabanes)

De l'altra, en els últims temps han arribat força famílies joves a la recerca d'un habitatge més assequible, com la Meritxell, mestra de música a les escoles rurals de la Vall.

Vam arribar aquí a la Vall d'Aran per feina i a Es Bòrdes per l'habitatge, perquè és on el vam trobar més econòmic, tot i que tampoc no ho és del tot.

En els últims dos anys dues noves famílies arribades al poble han agafat els restaurants d'Es Bòrdes.

Renau: 8% de pensionistes

Aquesta població del Tarragonès té 160 habitants i només hi ha 13 pensionistes. Al poble no hi ha botigues, el metge passa consulta un cop per setmana i la connexió amb transport urbà és molt dolenta. L'any 80 va quedar gairebé despoblat, segons recorda l'alcalde, Manel Sales.

En aquell moment la gent va lluitar per continuar tenint poble, municipi i ajuntament. Gràcies a això encara tenim Renau com a municipi amb entitat pròpia. I després, gent jove, amb canalla, ha vingut buscant un entorn rural a prop dels serveis d'una gran ciutat com és Tarragona.

Renau és a 15 minuts en cotxe de Tarragona i a 10 de l'estació d'alta velocitat de la Secuita (Wikimedia)

El poble va passar dels 27 habitants l'any 1981 als 60 habitants l'any 2000. En els últims vint anys aquesta xifra gairebé s'ha triplicat. Sales diu que reben trucades de persones que volen anar a viure al poble, però que no hi ha terrenys per construir més habitatges.

Ja ens agrada acollir gent nova al poble, però tampoc no volem créixer excessivament amb aquesta cerca que fan d'un lloc tranquil.

A Renau gairebé ningú es dedica a l'agricultura. La majoria són professionals que es traslladen a treballar a Tarragona, a Reus, o al complex petroquímic.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Despoblament

Mostra-ho tot