"Pep Riera, Carla Simón i Alcarràs"
Havíem quedat per veure'ns tots tres a la cafeteria de l'Hospital de Mataró abans de la pandèmia. M'havia contactat un dels membres de l'equip de la Carla Simón, dient que la directora duia al cap un projecte d'una pel·lícula de temàtica rural i que encara no tenia definit el guió. Vam estar donant voltes a la problemàtica actual de la pagesia i l'especificitat d'alguns sectors com el de la fruita dolça, ja que semblava clar que la pel·lícula la pensaven situar als regadius de Lleida. Vam poder repassar la problemàtica general de la pagesia i dels diferents sectors de producció i territoris de Catalunya. Tres anys després he pogut veure, dos cops, el resultat d'aquell projecte: un al cine i l'altre en unes jornades per donar a conèixer l'espai agrari de Mataró, a l'aire lliure al pati d'una masia històrica un vespre xafogós del mes de setembre.
Crec que reflecteix molt bé els problemes i les dificultats d'un ofici que, si bé s'ha modernitzat, arrossega dificultats que impedeixen una veritable transformació que situï la pagesia catalana en les condicions d'una agricultura moderna del segle XXI.
La família protagonista de la història són pagesos absolutament a precari, per no tenir no tenen ni un trist contracte d'arrendament. Són pagesos "sense papers", cosa que en qualsevol altre país de la UE fora una il·legalitat. Aquí no, i aquest fet provoca un conflicte: la propietat té la possibilitat d'instal·lar plaques solars amb una inversió molt més rendible que el que cobra pel lloguer de les terres. I ja tenim el conflicte servit: o inversió especulativa o agricultura. Cosa que amb el tema de la tinença de la terra resolt-problema estructural-això no passaria. Un pagès propietari de la terra que treballa i, en aquest cas, la família protagonista de la pel·lícula, pot decidir fer una inversió en plaques fotovoltaiques com a complement d'ingressos de la seva activitat agrícola, amb l'única condició de respectar la normativa vigent sobre aquestes instal·lacions.
Històricament, el cinema ha estat distracció, però també cultura i un element que sovint ens ajuda a pensar o, com deia l'Ed Murrow, fa molts anys referint-se a la televisió. En aquest sentit, "Alcarràs" no m'ha decebut gens, considero que al darrere hi ha una gran sensibilitat per retratar la vida i el treball d'unes persones, tota la família, que senzillament mira de viure dignament del seu treball a la terra.
