Per què Alaska? Els motius geoestratègics de la seu de la trobada entre Trump i Putin
La cimera sobre Ucraïna d'Alaska serà la primera trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin en el segon mandat del president nord-americà. El lloc escollit té un triple valor simbòlic: el territorial, com a antiga colònia russa comprada pels Estats Units el 1867; el de veïnatge entre els dos països, separats només per l'estret de Bering, i el geoestratègic, per la importància de l'Àrtic en les noves relacions de poder global.
De fet, la ciutat d'Anchorage ja va acollir una cimera bilateral entre els Estats Units i la Xina en l'inici del mandat de Joe Biden, el 2021, per la seva ubicació a mig camí entre Washington i Pequín.
Aquesta frontera entre Rússia i els Estats Units és l'única connexió entre l'oceà Pacífic i l'Àrtic, una ruta marítima entre Àsia i Europa cada cop més important per al comerç internacional de mercaderies, gràcies al desgel progressiu causat pel canvi climàtic. L'interès mostrat per Donald Trump els últims mesos per Groenlàndia demostra el nou paper estratègic d'aquesta ruta àrtica.
Donald Trump va repetir dues vegades el mateix error durant l'anunci de la cimera amb Putin: "Vaig a veure Putin. Aniré a Rússia". Alaska, però, és territori nord-americà des del 1867, quan els Estats Units van pagar 7,2 milions de dòlars a la Rússia dels tsars per quedar-se'l. No és casual, per tant, que s'hagi triat aquest indret per tractar les qüestions territorials derivades de la invasió russa d'Ucraïna.
Putin busca seguretat
Als elements simbòlics i geopolítics s'hi ha d'afegir el de la seguretat per a Putin. El president rus està reclamat pel Tribunal Penal Internacional des del 2023 per la deportació forçosa a Rússia de menors dels territoris ocupats a Ucraïna i s'arrisca a una detenció en cas de visitar un tercer país.
Fins ara, Putin només ha sortit de Rússia per visitar països aliats a l'Àsia i ha evitat cimeres a Sud-àfrica o el Brasil, amb els seus socis dels BRICS, que també estan adherits al Tribunal de la Haia.
Amb l'elecció d'Alaska, el president rus haurà de sobrevolar la major part de Rússia i aterrarà directament als Estats Units, un altre dels països que no han signat l'Estatut de Roma, i un dels més hostils amb el TPI.
Una mostra més de les mesures de seguretat extremes de la trobada és que es durà a terme en una base militar, la d'Elmendorf-Richardson, a Anchorage, la ciutat més poblada d'Alaska, amb 300.000 habitants.
El 49è estat, una terra rica en recursos
El president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, va reconèixer la incorporació d'Alaska com a nou estat dels Estats Units el 1959, el penúltim a sumar-se al país, abans de Hawaii. S'havia convertit en un punt estratègic durant la guerra freda, amb el desplegament de bases militars per tot el territori per controlar els moviments de la Unió Soviètica.
Amb més extensió de territori que cap altre estat, Alaska té unes de les reserves més importants de petroli i gas natural dels Estats Units, destinades en els seus inicis a garantir l'abastiment militar i ara convertides en un gran potencial econòmic per al país. El govern de Trump planeja la construcció d'un gran gasoducte al país per incrementar les exportacions als seus socis asiàtics, sobretot el Japó, Corea i Taiwan.
Una riquesa natural a la qual cal sumar el zinc, el carbó i els minerals crítics per a la indústria tecnològica. L'explotació d'aquests recursos pot ser una carta més en les negociacions entre Trump i Putin. De fet, el Kremlin ha reconegut que hi ha molt de camí per explorar en les relacions comercials entre Rússia i els Estats Units, una via que rehabilitaria, a més, el president rus en el context internacional.
