Per què ara mengem més ous? El canvi de mirada des del punt de vista nutricional

Durant anys s'havia dit que els ous s'havien de consumir amb molta mesura per l'alt índex de colesterol que contenen. Però, tot i que aquesta afirmació és certa, la mirada sobre aquest aliment des del punt de vista dietètic i nutricional ha canviat completament els darrers anys, i això n'ha disparat el consum. 

Els estudis més recents demostren que es tracta d'una proteïna d'alta qualitat biològica, plena d'aminoàcids essencials. Tal com explica la nutricionista Magda Carlas, si bé és cert que "té una quantitat de colesterol considerable", els estudis demostren que, "per la seva composició, no augmenta significativament ni de manera patològica els nostres nivells de colesterol".

"Una ingesta equilibrada d'ous no és en absolut negativa per al nostre sistema cardiovascular, més aviat al contrari, per altres compostos que porta."

Aquest és el motiu pel qual dietistes i nutricionistes han passat de recomanar un màxim de dos ous a la setmana a afirmar que "se'n pot menjar un cada dia sense cap mena de problema". 

Un aliment d'alt valor nutricional

Magda Carlas explica que un ou és un òvul carregat de nutrients, "té pràcticament de tot: proteïnes, greixos, minerals, vitamines, aigua...". També té antioxidants, lecitina i ferro, que "és una de les principals carències que tenim al nostre cos, especialment en dones", explica.

Per això, la nutricionista recomana, per exemple, "esmorzar un ou dur i suc de taronja, i aquest suc seria fantàstic per absorbir el ferro d'aquest ou". A més, assegura, "és molt saciant". 

Pel que fa a les parts, explica, la clara és aigua en un 85 o 90%, però "també conté alguna vitamina i albúmina, que és una proteïna d'alta qualitat". Al rovell, en canvi, hi ha de tot. "Hi ha molts greixos i antioxidants, i les vitamines liposolubles."

"El rovell és molt més energètic i molt més nutritiu que la clara."

Tendència a incorporar-los a diferents àpats

Un altre aspecte que fa incrementar el consum d'ous és el fet que els incorporem a diferents àpats, tal com conclou un estudi fet per la Federació Avícola Catalana. La seva directora, Anna Toda, explica que "el més habitual és al sopar, fas una truita i quedes la mar de bé", però que avui dia se'n mengen a totes hores.

"Sí que veiem que entre la gent més jove i urbana hi ha una tendència a incorporar els ous a l'esmorzar."

En aquest sentit, Magda Carlas explica que es poden menjar en qualsevol moment del dia, però sí que aconsella tenir en compte la forma de preparar-los en funció de l'hora: "Si l'ou està preparat de manera senzilla i digestiva es pot menjar en qualsevol moment del dia, però si fem un remenat una mica potent o ou ferrat, val més fer-ho al migdia que a la nit". 

El consumidor en valora la proximitat i la sostenibilitat

Segons l'estudi de la Federació Avícola Catalana, vuit de cada deu enquestats diuen que s'estimen més ous de proximitat. Segons Anna Toda "això és perfecte perquè és un producte fresc i, per tant, més bo i més sostenible, i donem més suport a l'economia local".

Per això, la FAC ha posat en marxa la campanya "Tria ous amb accent català", que promociona els ous de proximitat fent divulgació per entendre el codi numèric que porten. 

Les primeres sigles corresponen al país --ES significa Espanya--, i les dues primeres xifres del codi numèric indiquen el codi postal de la demarcació: 08 per a Barcelona, 25 per a Lleida, 43 per a Tarragona, 17 per a Girona, etc. 

La resta de números es refereixen al municipi i a la granja on s'ha produït. A més, el número que hi ha davant de les dues lletres indica si la producció és ecològica (0), de gallines que estan a l'aire lliure (1), criades soltes al galliner (2) o criades en gàbia (3).

El desajust entre oferta i demanda en dispara el preu

El preu dels ous s'ha disparat els darrers mesos. El primer trimestre d'aquest any van patir una pujada sobtada a causa de la grip aviària als Estats Units. El darrer any han incrementat un 16% el preu.

Segons Anna Toda, aquest augment es deu a "un desajust entre l'oferta i la demanda". Creix el consum i alhora cau la producció perquè des de fa uns anys a Catalunya s'ha reduït força el nombre de gallines ponedores. 

"Fer ramaderia a Catalunya és difícil, hi ha un problema de relleu generacional a les granges, i som un país petit amb una gran densitat de municipis." 

Toda explica que actualment "és difícil, per no dir gairebé impossible, fer noves granges. Tots els requisits administratius i de controls, que d'altra banda s'han de fer, doncs fan que sigui una activitat realment complicada."