Per què continuarà morint gent a Gaza? L'ONU alerta sobre els explosius sense detonar
Com a la majoria de guerres i conflictes, que cessin els bombardejos no vol dir que les conseqüències hagin acabat. I Gaza tampoc no n'és una excepció.
Es calcula que, de les més de 70.000 tones d'explosius que s'han llançat sobre la Franja des de l'inici del conflicte, el 7 d'octubre del 2023, entre un 5% i un 10% no haurien explotat, segons el Servei de les Nacions Unides per a l'Acció contra les Mines (UNMAS).
Per això recorden que, tot i l'alto el foc, "encara hi ha artefactes explosius que amenacen vides durant molt de temps". De fet, els equips de la UNMAS ja han trobat "bombes aèries, morters, coets, projectils de tots els calibres, granades i artefactes explosius improvisats" que no han detonat i que suposen un risc per a la població. Tot plegat és el que es coneix com a "restes explosives de guerra".
Tot i això, des de l'UNMAS avisen en declaracions a l'AFP que "a causa de les restriccions imposades durant els darrers dos anys", els seus equips "no han pogut dur a terme operacions d'inspecció a gran escala a Gaza" i, per tant, l'agència no té "una imatge completa de l'amenaça d'artefactes explosius a la Franja".
"Els probables nivells de contaminació per artefactes explosius a Gaza posen en risc els civils i el personal humanitari que viu i opera a la Franja i limiten la capacitat de la comunitat humanitària per proporcionar ajuda a aquells que la necessiten", denuncien.
Entitats independents, com Handicap International (HI), també avisen que "els riscos són enormes". Aquesta organització està especialitzada en l'assistència a les víctimes de mines terrestres arreu del món.
Amb la treva i l'alto el foc, gran part de la població desplaçada torna cap a casa seva. I això fa que els riscos augmentin. És per això que des de HI han demanat que es permeti l'entrada d'equipament necessari per desarmar "bombes, granades o fins i tot simples bales".
Des de les Nacions Unides recorden que "l'alto el foc ha fet que s'acabin les batalles, però no ha posat fi a la crisi". El primer pas, en el cas de Gaza és retirar els prop de 55 milions de tones de runa que les Nacions Unides calcula que hi ha, però fer-ho, recorden, comporta risc d'explosions.
Els riscos de les restes explosives de guerra
La munició sense explotar és només un dels molts reptes que sovint s'han d'abordar durant el període postconflicte, juntament amb la destrucció d'infraestructures o el col·lapse dels serveis bàsics.
"Molts civils innocents (arreu del món) han perdut la vida o la integritat física en entrar en contacte accidentalment amb restes explosives de guerra", asseguren des del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC).
Les cases, els hospitals i les escoles no es poden reconstruir, ni les terres contaminades es poden cultivar, fins que aquestes armes no s'eliminin.
Segons l'ICRC, les municions explosives tenen una taxa d'error que pot variar molt, de l'1% al 40%, depenent de diversos factors com "l'edat de la munició, com s'emmagatzema i s'utilitza, la qualitat del disseny i la producció, el tipus de material o sòl en el punt d'impacte, les condicions atmosfèriques i la competència de l'usuari".
Les que no exploten en un primer moment "poden explotar en un moment imprevisible, i matar o ferir víctimes desprevingudes".
A escala mundial, hi ha milions de restes explosives de guerra sobre el terreny que afecten més de 80 països, segons dades de l'ICRC, que destaca els casos de Polònia, que ha eliminat uns 100 milions d'objectes explosius de les dues guerres mundials; Laos, on desenes de milions de restes explosives de guerra encara no s'han eliminat després del final de les guerres d'Indoxina el 1975, o conflictes més recents, com els de l'Afganistan, l'Iraq i el Sudan, que també han deixat enrere quantitats importants de restes explosives de guerra.
En el cas de Síria, més de 600 persones han mort o han estat ferides per mines antipersones o explosius no detonats de la guerra a Síria des del final del conflicte armat, a principis de desembre, segons avisa Human Rights Watch.
Quines obligacions imposa el dret internacional humanitari a les parts en conflicte?
Des de l'ICRC recorden la importància del protocol sobre les restes explosives de guerra --oficialment anomenat Protocol V de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals (CCAC)--, adoptat el novembre del 2003 pels estats part de la Convenció del 1980.
Com que netejar un país d'aquestes armes pot trigar anys, cal prendre mesures com ara el marcatge, la instal·lació de tanques i l'educació sobre el risc per a les comunitats locals per ajudar a protegir els civils.
Aquest protocol exigeix que "cada part en un conflicte elimini les restes explosives de guerra del territori que controla un cop acabades les hostilitats". També les obliga a "proporcionar assistència tècnica, material i financera per eliminar les restes explosives de guerra en zones que no estan sota el seu control i que siguin resultat de les seves pròpies operacions".
"El protocol exigeix que les parts en un conflicte registrin informació sobre els explosius que han utilitzat durant el conflicte i comparteixin aquesta informació amb les altres parts i organitzacions un cop finalitzats els combats", recorden des de l'ICRC.
Ara bé, Israel no és signant d'aquest protocol i, per tant, no està jurídicament obligat a complir-lo.
Tot i això, Israel sí que estaria vinculat al dret internacional humanitari general dels Convenis de Ginebra. Des de l'ICRC consideren que Israel també ha de fer cas de les normes de l'anomenat "dret consuetudinari", normes no escrites però universalment reconegudes.
Aquestes obligarien a tots els actors armats a "minimitzar el dany als civils i a retirar o neutralitzar les restes perilloses després d'un conflicte, en la mesura possible".
