Per què el cos no rebutja molts dels aliments? Troben tres proteïnes clau en la tolerància alimentària
La majoria d'aliments que ingerim són segurs per al nostre organisme. El fet que el cos no rebutgi un menjar, vol dir que no hi ha cap reacció de les nostres cèl·lules quan l'ingerim o sí que n'hi ha, diguem-ne d'invisibles, per determinar la seva tolerància? Com sap el nostre sistema immunitari que un aliment és segur i no cal que reaccioni per protegir-nos? Això és el que s'han preguntat uns científics de la Universitat Stanford, als Estats Units, que han estudiat el procés de tolerància oral en ratolins per trobar cures o noves teràpies a les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries.
Perquè ja se sap que en les al·lèrgies hi ha proteïnes específiques que provoquen reaccions immunitàries adverses. Però hi ha proteïnes que fan el contrari en condicions normals? És a dir, els investigadors s'han fet la pregunta inversa: si el detector d'una al·lèrgia alimentària activa el sistema immunitari, hi ha un sensor que identifica que un menjar és segur? I quan ho fa, avisa les defenses?
I el que han descobert és que sí, que "la tolerància no és l'absència d'al·lèrgia, sinó un component actiu i adaptatiu", segons explica Elizabeth Sattely, professora associada d'enginyeria química a Stanford i una de les autores de l'estudi publicat a la revista Science Immunology. I que hi ha certes cèl·lules als intestins que examinen els aliments que mengem, busquen unes proteïnes específiques que determinen que són segurs i, quan les troben, avisen el sistema immunitari per "calmar-lo", promoure la tolerància i prevenir reaccions al·lèrgiques.
Tres epítops que identifiquen la tolerància
Sattley i el seu equip han identificat tres d'aquests detectors de tolerància alimentària. En concret, tres parts o segments de proteïnes, anomenats epítops, que han trobat en la soja, en el blat i en el blat de moro.
Aquests epítops interactuen amb unes cèl·lules immunitàries especialitzades anomenades T reguladores (Treg) per determinar la tolerància o rebuig a un aliment. Aquestes cèl·lules Treg escanegen els aliments a la recerca d'aquestes proteïnes clau i avisen el sistema immunitari quan les troben perquè no reaccionin en contra. Tenen un paper antiinflamatori i immunosupressor –redueixen o aturen l'activitat del sistema immunitari–, i actuen de manera diferent en un entorn inflamat (on treballen per reduir la inflamació) o en un de sa (que miren de mantenir desinflamat).
La identificació d'aquests sensors obre la porta a estudiar si poden servir, a la llarga, per reduir o erradicar les al·lèrgies alimentàries greus a través de la immunoteràpia. Veure, per exemple, si es poden crear o reprogramar cèl·lules T reguladores perquè tolerin certs aliments i rebaixin la resposta immunitària als al·lèrgens més comuns. "Entendre com el sistema immunitari pot percebre una proteïna com a segura podria conduir a noves teràpies per promoure la tolerància en persones amb al·lèrgies", explica la doctora Jamie Blum, coautora d'aquest treball.
L'estudi s'ha fet en ratolins, però l'equip investigador confia que la seva metodologia es pugui aplicar per fer un mapa de proteïnes similar adaptat als humans.
Diferències entre intolerància i al·lèrgia
Una intolerància alimentària és una reacció adversa del cos a un determinat aliment, que apareix quan no pot digerir o processar correctament algun dels seus components. Normalment provoca mal de panxa, vòmits, diarrees, nàusees o inflor de panxa, però no activa el sistema immunitari. En l'al·lèrgia alimentària, en canvi, sí que s'activa aquest sistema immunitari, que crea anticossos per atacar aquell aliment en concret, que identifica com un perill per a la nostra salut.
Es calcula que el 6% dels infants i fins al 4% dels adults tenen alguna al·lèrgia alimentària. Algunes provoquen símptomes més o menys lleus, com picor al coll, urticària o mal de panxa. Però d'altres poden ser greus o potencialment mortals, com en el cas de l'anafilaxi, que comporta problemes per respirar o la caiguda de la pressió arterial. Les al·lèrgies acostumen a ser per sempre, tot i que en alguns casos, sobretot si es detecten de petits, es pot arribar a adquirir una tolerància a aquell aliment. Les intoleràncies poden ser transitòries.
