Per què els universitaris van menys a classe? Replantejar la docència per combatre l'absentisme

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) alerten sobre l'augment de l'absentisme universitari. Els últims anys han detectat que la presencialitat a classe és cada vegada més escassa, i ja incorporen noves metodologies per atraure els estudiants i fer-los més partícips a les aules. 
 

Classes amb un valor afegit

L'absentisme universitari ja no és només una percepció, sinó una realitat creixent que preocupa les universitats catalanes. 

Segons Ramon Vilanova, vicerector d'Estudis i Qualitat de la UAB, aquest fenomen --que sempre ha existit-- s'ha intensificat els darrers anys, especialment després de la pandèmia, que ha actuat com a accelerador d'una tendència que ja es començava a percebre abans.

La Marta Comellas, estudiant de segon de Traducció i Interpretació de la UPF, assegura que "a principi de trimestre la gent va bastant a classe, però a la meitat de curs hi ha quatre persones en classes de vint matriculats". 

La Clarita Manzanilla, companya de curs, assegura que hi ha classes en què el 50% dels alumnes no van mai. "Ni tan sols els conec", diu sorpresa. La Blanca Guasch, estudiant de tercer de la mateixa carrera, admet que alguns dies no va a classe. "Si el dia abans he sortit de festa, l'endemà passo de llevar-me d'hora", afegeix.

Davant aquesta situació, la UAB ha posat en marxa un estudi per avaluar l'abast real de l'absentisme. El projecte està actualment en fase inicial, amb una primera recollida de dades quantitatives sobre l'assistència a les aules. Més endavant, s'analitzaran els motius mitjançant una segona fase qualitativa, amb l'objectiu de poder aplicar mesures adaptades a cada centre i titulació.

"La desconnexió entre estudiants i professorat afecta negativament l'aprenentatge", adverteix Vilanova, que destaca la necessitat de replantejar el model docent. Segons ell, cal apostar per metodologies actives i formats participatius que ofereixin un valor afegit respecte al contingut accessible en línia. Això implica "repensar" el rol del professorat i el tipus de docència.

Un diagnòstic similar fa Sergi Torner, vicerector de Planificació Acadèmica de la UPF. Torner explica que des de la pandèmia s'ha constatat un augment progressiu de l'absentisme, motivat per una nova manera de relacionar-se amb el coneixement. "Els estudiants són més selectius amb el seu temps. Si una classe no els aporta un valor clar, opten per no assistir-hi", afirma.

Torner explica que a la UPF ja fa temps que es treballa amb models centrats en l'estudiant, com el treball per projectes o els seminaris interactius: "No té sentit obligar ningú a venir a classe si no hi ha un interès real. Cal dissenyar sessions presencials que només es puguin fer físicament i que motivi els estudiants."

Enquesta a la UB: un 75% d'assistència regular

Marta Ferrer García, vicerectora d'Estudiants i Vida Universitària de la Universitat de Barcelona, destaca que les dades d'un qüestionari intern fet l'any 2022 a més de 3.000 estudiants de la UB mostren que el 75% dels enquestats afirmaven assistir a totes o gairebé totes les classes, mentre que només un 5,7% reconeixia no assistir-hi mai o gairebé mai.

La vicerectora matisa que hi ha "molta variabilitat entre titulacions" i que cal analitzar l'assistència des de múltiples factors: el tipus de classe, els horaris, el perfil de l'alumnat o fins i tot el moment del curs.

A més, reconeix que, més enllà de l'assistència a classe, la vida universitària ha canviat profundament, sobretot arran de l'impuls de les tecnologies digitals, accelerat per la pandèmia: "Ara la informació és accessible en línia, els apunts es pengen al campus virtual i els estudiants treballen en xarxa. Això ha canviat la manera com viuen la universitat". 

Segons Ferrer, el repte no és obligar a assistir, sinó crear classes que aportin un valor afegit: "Les classes magistrals tradicionals, on el professor parla i l'alumne pren apunts, estan desfasades. Cal apostar per metodologies actives com el debat, l'estudi de casos o les pràctiques."

 

Per què els estudiants ja no van a classe?

Els alumnes entrevistats coincideixen en el mateix: falten classes on la presencialitat sigui "justificada i útil".

L'Alba Arqués, estudiant de tercer de psicologia a la UAB, apunta que "alguns professors expliquen la matèria tal com surt al PowerPoint" i ho considera una "pèrdua de temps". Pel Jaume Oliver, estudiant de primer d'Enginyeria i Telecomunicacions de la UPF, les classes, en general, són "poc dinàmiques" i "avorrides". Lamenta que les universitats no han sabut cridar l'atenció dels alumnes.

El Pol Guasch, company seu de carrera, considera que les classes no aporten informació extra que no es trobi a internet. Els diferents alumnes entrevistats opinen que les classes presencials haurien de potenciar tota aquella informació que no es pot trobar en línia i aprofitar per fer activitats pràctiques que requereixin presencialitat. 
 

Canvi de paradigma en la vida universitària

Els vicerectors de les diferents universitats també constaten una transformació en el perfil dels estudiants. Asseguren que es tracta d'una generació amb "hàbits diferents", acostumada a la "sobreestimulació digital" i que processa la informació de manera diferent. Fins i tot la manera de relacionar-se, apunten, ha canviat. Expliquen que els alumnes interactuen molt menys entre ells i a les classes hi ha menys participació. Ho relacionen amb el fet de tenir dispositius amb internet dins les aules. 

La vicerectora de la UB explica que la vida al campus ja no és com abans: 

"Fa uns anys passaves hores a la universitat perquè no hi havia alternativa. Ara l'accés a la informació és digital i es pot fer des de casa, fins i tot la interacció social es fa sovint per xarxes."

Això, segons Ferrer, no implica una manca d'interès dels estudiants, sinó un canvi profund en la manera de viure la universitat: "No només els estudiants hi passen menys temps. També el professorat i el personal administratiu fan molta feina en línia. És una nova realitat que hem d'entendre i gestionar."

Tot i l'augment de l'absentisme acadèmic, alguns alumnes entrevistats expliquen que la vida universitària fora de les aules es manté activa en entorns com associacions, assemblees o activitats de campus.

Recupera l'entrevista a Marta Ferrer, vicerectora d'Estudiants i Vida Universitària de la Universitat de Barcelona: