Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Per què la relació entre la UE i la Xina "no és sostenible": socis i competidors

Cimera tensa a Pequín entre una delegació europea d'alt nivell i la cúpula del règim xinès que ha obligat a escurçar la trobada

Carles Prats Padrós

24/07/2025 - 18.15 Actualitzat 24/07/2025 - 22.33

La guerra comercial de Donald Trump està sacsejant el tauler mundial del comerç. Les grans potències econòmiques miren de reforçar els seus vincles comercials al marge dels Estats Units. 

És el cas de la Unió Europea i la Xina, que representen més d'un terç de la riquesa mundial (34,4%) i gairebé un terç (29,6%) de tot el comerç mundial de mercaderies i serveis.


Relació asimètrica

El problema d'Europa és el gran desequilibri amb el seu tercer soci comercial, després dels Estats Units i el Regne Unit. El segon, si només parlem de mercaderies. 

La relació "no és sostenible". Així ho ha dit António Costa, el president del Consell Europeu, després de la intervenció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la breu cimera d'aquest dijous.


Europa vol vendre més a la Xina

Von der Leyen ha obert foc quan ha pres la paraula:

"La nostra cooperació s'ha aprofundit, també els nostres desequilibris. Perquè, per ser sostenibles, les relacions han de ser mútuament beneficioses. La competència ha de ser justa."

Von der Leyen denuncia que el règim xinès utilitzi la seva política industrial de "producció subsidiada" i capacitat productiva per inundar el món amb els seus productes.

Cara a cara entre la cúpula del règim xinès i la delegació d'alt nivell europea en la cimera de Pequín. (Reuters-Andrés Martínez Casares)

La recepta de la Comissió Europea passa per incrementar l'accés de les companyies europees al mercat xinès, entre altres mesures. Les relacions comercials UE-Xina han experimentat un boom l'última dècada (2014-2024) i van arribar als 854.000 milions d'euros l'any passat.


Soci, competidor i rival

Les importacions xineses a la UE han augmentat un 102%. Per contra, les exportacions europees al gegant asiàtic van créixer molt menys, un 47%. Mentre que Europa importa per valor de 564.500 milions d'euros, només exporta al gegant asiàtic 285.000 milions, segons dades d'Eurostat.

El dèficit comercial de la UE amb la Xina s'ha disparat a uns històrics 305.800 milions d'euros. És per això que els 27 ja parlaven el 2023 de la Xina com un "soci, competidor i rival sistèmic".

El front obert amb Washington per la guerra comercial ha obligat Von der Leyen a rebaixar el to en el flanc asiàtic. La cimera d'alt nivell de dijous ja partia amb poques expectatives després de setmanes de tensió per la retòrica de confrontació de la presidenta de la Comissió.

Ursula von der Leyen i António Costa han liderat la delegació europea en la cimera entre la UE i la Xina (Reuters - Mahesh Kumar)

Amb un to més conciliador, ha convidat el president Xi Jingping a "reequilibrar la relació bilateral". Von der Leyen ha volgut aprofitar la cimera de 50 anys de llaços diplomàtics amb la Xina per marcar "un punt d'inflexió"


Nou ordre mundial 

La política aranzelària de Trump i la seva decisió de desentendre's de la crisi climàtica ha empès la Unió Europea a buscar la complicitat de la Xina. En comparació amb l'unilateralisme de Washington, la UE és en essència multilateral i intenta estendre el multilateralisme com a fórmula per impulsar l'economia, la seguretat i l'estabilitat global

Amb el Brexit, la UE va perdre una de les dues cadires permanents que tenia al Consell de Seguretat de l'ONU. Només hi queda França. La Xina també hi és. D'aquí que António Costa hagi convidat Xi Jinping a aprofitar la seva posició per pressionar Rússia. 

A banda d'aprofitar les "amistat perilloses" de Pequín amb Putin per trobar una sortida a la guerra d'Ucraïna, Brussel·les també confia en el suport xinès en la lluita contra l'emergència climàtica.

Necessita un aliat potent i previsible a nivell global ara que "l'amic americà" s'ha abocat al desafiament global i a l'esglai permanent. 


Compte enrere

L'administració Trump ja s'ha afanyat a dir que, fins que no surti el president en persona, no es pot donar per fet un acord aranzelari amb Europa. El termini s'acaba el dia 1 d'agost. 

A Brussel·les són més optimistes: "Està a l'abast", segons un portaveu de la Comissió. Fons diplomàtiques europees parlen d'un acord amb el 15%. L'amenaça inicial de Trump era del 30%.  

El president dels EUA, Donald Trump, va presentar una llista amb l'amenaça d'aranzels, país per país, el 2 d'abril a la Casa Blanca. (Reuters - Carlos Barria)

Al Japó, Trump ja ho ha aconseguit i ho ha venut com "un èxit sense precedents". Les amenaces d'aranzels enormes han donat resultat. Els socis comercials s'han acabat doblegant a pujades més contingudes, però difícils d'imaginar abans que ell tornés a la Casa Blanca.